Resultats

Un resultat és l’efecte o la conseqüència d’un fet, d’una operació o d’un raonament: la solució d’una operació matemàtica; en una competició esportiva, la puntuació dels equips,… És el que demanen, per exemple, les empreses, els bancs…, que presenten les xifres de pèrdues o guanys al cap de l’any. Allò que els pares esperen dels fills en acabar el trimestre o el curs, reflectit a les notes.

Per exemple, el Setmanari l’Ebre va recollir aquesta setmana el premi que l’acredita com la millor publicació catalana no diària del 2022; és el resultat del molt bon treball continuat durant anys. Felicitats! També podem aplaudir el restaurant Les Moles, d’Ulldecona, guardonat amb una Estrella Verda Michelin. N’hi ha molts d’altres de bons establiments que tenen guardons i reconeixements; llàstima de l’espectacle negatiu que van donar en conjunt els concursants de dimecres la nit, 30 de novembre, a Joc de Cartes.

Són només alguns exponents de què gairebé tot, en aquesta vida, està subjecte a l’obtenció de resultats. I així hauria de ser. Un bon amic, que també exposa els seus punts de vista aquí a l’Ebre, me’n va fer adonar, d’aquesta perspectiva. Roger Pla, des del vessant de la sanitat pública, en parla sovint.

En la nostra cultura, però, no estem acostumats a rebre els resultats de la gestió política. Hem vist com les xifres són armes llancívoles entre partits i formacions, però que alhora serveixen per a amagar les vergonyes, d’uns i altres. Un exemple ben clar és en l’execució dels pressupostos. Que si només el govern espanyol n’ha executat un minso tant per cent, que si el català tampoc és que hagi complert allò que va prometre…

L’any vinent serà electoral (municipals, potser autonòmiques o generals). Tots els partits fan promeses, molts ja ni presenten programa. Ningú presenta resultats. Els ajuntaments faran inauguracions, però sense referenciar-ho a la part que havien promès.

Potser és l’hora d’exigir resultats. Aquesta setmana s’ha informat que el PDeCAT ha aconseguit incloure 6 MEUR d’inversions per a les Terres de l’Ebre en els pressupostos de l’Estat. Molt bé, felicitats. Quins mecanismes hi ha per a seguir-ne l’execució i conèixer allò que s’ha fet?

És el que haurem de començar a exigir. A tots els polítics. Sense renunciar al nostre dret de ciutadans de conèixer en què es gasten els nostres impostos, més enllà de sous i altres retribucions (109.072,40 € un magistrat del Tribunal Suprem; 3.297 un diputat ras al Parlament, la mitjana salarial de la majoria de diputats i senadors a Corts s’acaba situant en uns 5.500 euros el mes).

La Casa Reial té un pressupost de 8,4 milions d’Euros, però no s’inclouen altres despeses a càrrec de Patrimoni Nacional, entre d’altres, que més que dupliquen la quantitat final. I ningú en dona comptes. Sabem de la corrupció sistèmica dels borbons, però sense dades concretes.

És el que passa amb el pressupost de Defensa. Dels més de 12.000 milions previstos, la realitat és que gairebé es duplica i en són 24.000 de milions; és a dir més de 65 milions diaris (2,7 milions cada hora per armes i persones que les porten, 45.000 € per minut, o 750 € cada segon, i així durant tot l’any). I és que, a més, tampoc en tenim resultats, d’allò en què se’ls gasten (no cal entrar en el detall dels milions de litres de begudes espirituoses que deuen caure a l’any).

Podríem contraposar aquestes dades en les situacions de misèria i les necessitats de la societat per fer front a la pobresa dels ciutadans, entre altres coses. Més ara que venen setmanes de «solidaritat», per blanquejar els consumismes desenfrenats.

En la mesura que no ens plantem, que no exigim resultats, som més ramat. Rebel·lem-nos! Enfront de les injustícies, sí. Però també davant els silencis dels qui manen i no ens donen resultats.

Au, vinga: any nou, vida nova! Mentrestant…, acabem de passar bé l’any. Bones festes, i bona consciència d’empoderament cívic.

Tomas Carot
Tomas Carot
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

8 + 1 =

Últimes notícies