El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i els ajuntaments de comunitats pesqueres, de la mà del sector pesquer, s’han citat avui a la Confraria de Pescadors d’Arenys de Mar per reclamar conjuntament a les institucions espanyoles i europees que atenguin les necessitats i adeqüin les polítiques pesqueres a la realitat de la situació actual.
La consellera Teresa Jordà ha donat suport així a la reclamació dels pescadors contra la manca d’adequació de les normatives estatals a la realitat del sector pesquer català, amb l’aprovació de noves mesures que afecten les modalitats d’arrossegament i encerclament, l’abalisament dels arts de pesca o la potència dels motors, entre d’altres, que dificulten la viabilitat de l’activitat de les diferents modalitats pesqueres de Catalunya.
En aquest sentit, la Generalitat reclama al Govern espanyol un Pla d’acció estratègic per a la pesca al Mediterrani que incorpori de forma global els aspectes biològics, econòmics i socials dissenyats atenent les característiques de la flota costanera catalana. “Cal que l’Estat espanyol tingui una visió per a la pesca mediterrània, de la mateixa manera que la tenim nosaltres”, ha demanat Jordà.
En els últims 20 anys, s’ha perdut més de la meitat de la flota pesquera catalana (58%), que ha passat de 1.358 a 641 embarcacions. D’aquestes, 212 són barques d’arrossegament.
La Generalitat vol que Brussel·les doni més marge al sector per a recuperar les poblacions de peixos
Jordà també ha reclamat a la Comissió Europea “que ajorni el termini de recuperació dels estocs pesquers almenys fins al 2030 (ara està fixat pel 2025) per tal que les mesures de gestió implantades a Catalunya, com ara la forta la reducció de dies de pesca i els tancaments permanents de caladors, donin fruits”. I ha recordat que “el sector pesquer català ha estat capdavanter en l’aplicació de mesures de conservació i reducció de la pressió pesquera de la mà de l’Administració, els científics i les entitats conservacionistes”.
La consellera ha fet aquestes declaracions perquè el Consell de Ministres de la Unió Europea podria acordar una nova reducció del 7,5% de l’activitat per al 2023 en el Ple del 11-12 de desembre. Això afectaria la ja crítica situació del sector, que acumula successives reduccions els darrers anys.
L’Administració catalana i els pescadors comparteixen l’objectiu comunitari, que és fer créixer i estabilitzar la població de peix. No obstant això, discrepen sobre els terminis i les mesures a aplicar, ja que les compensacions proposades per la Comissió per a incentivar noves mesures de conservació són insuficients per compensar l’esforç que realitza el sector.
El Departament d’Acció Climàtica considera necessari evitar una nova reducció de l’activitat per al 2023, ja que reconeix l’impacte positiu per a la recuperació de les poblacions pesqueres de les mesures que el sector pesquer català ja està aplicant. En aquest sentit, cal destacar que la proposta inicial de la Comissió Europea reconeix el tradicional model català de vedes biològiques com a mereixedor d’incentius.
La Declaració de Barcelona per salvar la pesca mediterrània
L’acte d’avui també ha servit perquè la consellera Jordà demanés a les administracions, el sector, la ciutadania i la resta de territoris de la Mediterrània sumar-se a la Declaració de Barcelona, una reclamació on consten 15 aspectes essencials que les polítiques europees han d’adoptar per garantir la continuïtat de l’activitat pesquera. La Declaració va ser signada el mes d’octubre passat per representants del Govern de la Generalitat, el Consell Regional d’Occitània i el sector pesquer d’ambdós territoris i s’espera que s’hi adhereixin altres regions costeres afectades.
Així mateix, Teresa Jordà ha apel·lat la ciutadania a incrementar el consum de productes pesquers i a reclamar i valorar el peix de llotja de les costes catalanes.
, que ha passat de 1.358 a 641 embarcacions){kind=link}