HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catRetrobaments (8): amb Tomàs Carot

Retrobaments (8): amb Tomàs Carot

Reprenc aquesta sèrie amb el periodista tortosí Tomàs Carot -de la collita de 1954, si no vaig errat-, a qui vaig retrobar ara fa un mes, al Museu de Tortosa, justament, on amb un altre del gremi, Josep M. Arias, de l’àrea de Reus -Tarragona, presentava un volum certament excepcional: De l’Olivetti al Teletreball, recollint mig segle de periodisme i comunicació de proximitat al Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre i Baix Penedès (1969-2019), amb l’apèndix indispensable sobre la covid-19.

Tot aquest enfardament de lletra impresa (més de 300 pàgines) ha estat editat per les Publicacions de la URV (Universitat Rovira i Virgili), amb seu a Tarragona, que dirigeix un altre col·lega d’aquest ram, Jaume Llambrich, de l’Ametlla de Mar, amb qui estic en condicions de comprendre l’esforç que ha hagut de fer per orquestrar aquesta obra amb tants solistes com hi intervenen, coordinats per Arias i Carot que, en el camp dels mitjans de comunicació (tots, sense distinció) dels àmbits citats, es pot dir que han fet a tots.

L’obra ha tingut el suport de la Diputació de Tarragona i la col·laboració del Col·legi de Periodistes de Catalunya (ben representats al Camp de Tarragona i a l’Ebre), amb presentacions de dues col·legues en la plenitud de l’ofici: Cinta S. Bellmunt, des de Tarragona, i Marina Pallàs Caturla, des de Tortosa.

Dels dos autors es pot dir que Tomàs Carot és amb qui m’he relacionat una mica més, per bé que Josep M. Arias va ser director meu a Nou Diari (Reus -Tarragona, amb difusió provincial), en una de les èpoques en què hi vaig escriure, entre 1991 i 1997. De llavors ençà poc més l’havia vist, per la qual cosa va ser una agradable sorpresa tornar-lo a trobar, després de 25 anys, en la presentació citada.

Amb Tomàs Carot ja no sé ni quan ni com vam entrar en contacte. Va ser arran de la revista Mestral, els anys 1978-79? Va ser en alguna Ràdio, ell que n’ha dirigit unes quantes? Va ser cobrint alguna manifestació pagesa o antinuclear, com les de Tarragona, el 1976 o 1980? Fou al bar Poetes, de la part alta de Tarragona, començant a lamentar les primeres desil·lusions dels finals de la Transició?

El que tinc ben present és que, després de molt de temps, es presentà un dia a Horta i, amb una amiga comuna, la Manolita d’Amposta (que es dedica a aquestes coses de la teràpia de reconciliació amb un mateix i els altres), vam celebrar un àpat a Can Parrado, amb vistes al Convent i a la muntanya de Santa Bárbara, on devia insinuar-me que estava treballant en aquest treball que ara estic comentant, fet de tantes vivències, experiències i contactes amb el personal més clarivident d’aquests terrenos de l’Ebre i del Camp.

Aquest xicot Tomàs s’ho ha rastrejat tot, tant en ciutats, paisatges i biografies i testimonis personals, entre els quals, al llibre, els d’amics comuns, com Antoni Coll, Elies Pujol, Rafael Castells, Albert París, Josep Sabaté, Josep Carles Rius, Berta Ramos, Josep M. Martí, Xavier Abelló, Marià Arbonès, Carles Magrané o Marc Arias, i els de l’Ebre, Josep Bayerri, Joaquim Roglan, Josep Gonell, Ramon Ferrando, Josep M. Arasa, Josep Lluís Villa, Ximo Rambla o Josep Baubí.

I tants i tants més, que van donar cobertura a aquest periodisme “de proximitat”, com es diu ara, que és l’únic de debò, perquè va a l’encontre dels damnificats del poder i no es limita a reproduir els comunicats o rodes de premsa que envia aquest mateix poder.

Xavier Garcia
Xavier Garcia
Escriptor
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 1 = 10

Últimes notícies

-->