Amb Espanya no hi ha remei. Tant se’m fa el PP com el PSOE. Tenim Miquel Iceta, el representant del PSOE a Catalunya que no sap fer altra cosa que de polític, cobrar de la política, viure de la política i enganyar quan li convé, com ho està fent des de l’any 1979. Hauria de ser un intermediari entre els governs de Catalunya i d’Espanya, cercant pau i diàleg i, en canvi, és un sicari al servei de Pedro Sánchez, que avui diu blanc, demà negre i “se’n fot del mort i del qui el vetlla”, segons la conveniència dels interessos del seu partit. Fa el mateix que amb altres líders socialistes, es diguin Zapatero o González. Aquí “qui paga mana” i ell no vol perdre la cadira, exercint la repressió contra Catalunya com si fos del PP, de Vox o de Cs. Cinisme pur reiterat un cop i un altre, sense tenir en compte que amb el govern més d’esquerres de la democràcia, es podria establir el diàleg i la reconciliació. Però no hi remei, i com que d’enteniment no en volen, han d’actuar amb revenja i repressió pensant que el poble català acabarà claudicant aterrit per l’ús de la força. En temps anteriors ja s’ha produït en diferents moments; com la invasió del 1714, els suposats bombardejos d’Espartero, la dictadura de Primo de Rivera o el cop d’estat del general Franco. Quin error tant gros! Sempre han obrat de la mateixa manera i fins ara sempre els ha sortit bé. Quina diferència tan enorme existeix entre aquests moments i els temps passats!
La velocitat de les comunicacions són fonamentals per al canvi; res no és igual que abans. Avui ens podem comunicar i mobilitzar la gent immediatament i donar la notícia a l’acte per les televisions del món. I des d’Espanya poden aplicar la seva justícia acomodada que els convé, moure la policia i portar-la a Catalunya “a por ellos”, enviar jutges i fiscals per reprimir des de les lleis fetes a mida del poble català i permetre que l’emèrit no pugui ser jutjat, Felipe Gonzalez tampoc pels assassinats del GAL, els falangistes que van entrar a “Blanquerna” xafant el que van trobar al seu abast no hagin tingut ni un segon de presó i ara els policies que mataren 15 emigrants a Ceuta, “cumplían su obligación”. Aquesta és la llei que s’aplica a Espanya, sense entendre que no pot prosseguir de la mateixa forma o tot se n’anirà al carall. Però Europa ja adverteix la injustícia de la presó del govern de Catalunya i com la premsa, la policia, la monarquia, els governs i els poders fàctics, tots van a una, creuen que guanyaran. Però la repressió i la revenja els delata. Saben que es passen de la ratlla acomodant lleis i cometent irregularitats, però poc els importa la democràcia, la llibertat, la igualtat i l’honradesa. Volen guanyar com sigui, a les bones o a les males.
Prosseguint aquest camí, la fiscalia demana al Suprem que els presos polítics no puguin gaudir del tercer grau. En definitiva és persecució i revenja per part de fiscals Javier Zaragoza i Jaime Moreno, amb el suport de magistrats i els poders fàctics que els volen engarjolats com a simples criminals moguts pels ressentiments partidistes i polítics ben allunyats dels principis bàsics de la llei. Parlen que no estan rehabilitats perquè manifesten que “ho tornaran a fer” i conseqüentment no poden sortir de la presó. Diuen el que pensen, seguint els principis democràtics de manifestació i d’expressió, i reiteren que no canviaran d’opinió. Els magistrats els desitjarien humiliats, abatuts, exhortant perdó com a simples criminals. Vet aquí que un cop i un altre els tribunals europeus manifesten que van equivocats i demanen alliberar els presos polítics perquè malgrat reconèixer que no hi va haver cop d’estat pel mateix Tribunal Suprem els volen sotmesos i reclosos. Durant segles ens han reprimit i volen continuar la carrera de subordinació forçada per fer-nos claudicar al preu que convingui ni que sigui antidemocràtic.
Pedro Sánchez parla de diàleg, nomena el fiscal que depèn del govern i manifesta que ell no treu ni posa sentències. I Iceta, amb el cinisme que el caracteritza, li aplaudeix les gràcies i quan li convé es manifesta al costat de l’Arrimades, de Manuel Valls, Vox i el PP. Tots son uns; tenen Catalunya com una colònia i els súbdits han de callar, pagar i aplaudir. La seva ràbia augmenta quan Europa no els dona la raó i les actuals comunicacions reafirmen que a Espanya la democràcia està confinada. Laura Borràs, els diu, “Vostès administren la venjança i també és la seva vergonya”.
