HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catSalvem la Ricarda i salvem-nos tots

Salvem la Ricarda i salvem-nos tots

Diumenge passat -19 de setembre- hi va haver, a Barcelona, entre l’Estació de Sants i la plaça d’Espanya, l’esperada concentració (quanta gent? Molta) contra l’ampliació de la tercera pista de l’aeroport del Prat, de moment aturada, però que si s’hagués aprovat hauria afectat, entre altres espais naturals, l’estany de la Ricarda, protegit per la Convenció europea de la Xarxa Natura 2000.

No entrarem en el litigi entre els partits i entre els governs català i espanyol, perquè en aquest cas també hi ha divergències en ambdós sentits, com en el cas de la cèlebre Taula de Diàleg, per bé que, a diferència d’aquesta Taula, JuntsxCat sembla estar molt d’acord amb el PSOE, sobretot si es tracta de grans obres d’infraestructura que van acompanyades de centenars de milions (que no sempre s’executen i per projectes que són més necessaris), unes promeses que, en el cas de l’aeroport, volen amagar conseqüències que tindrien més afectacions, encara, en la crisi climàtica, en la degradació ambiental i urbanística, ja insuportable a tot el delta del Llobregat, i en definitiva en la supervivència agrària d’aquest rebost alimentari de Barcelona, a més del col·lapse turístic que ja pateix la capital.

I és que la trobada dels que continuem “Dient No” – que cada cop som més, perquè la gent no és idiota i veu com se sacrifica la realitat de la Vida a costa d’un “progrés” destructor- anava molt més enllà de salvar uns espais naturals (que certament s’han de protegir, perquè es volen continuar carregant), perquè del que es tracta -ara i de tots els anys que augmenta la consciència ecològica entre la població- és de canviar completament l’actual model econòmic que té tants efectes socials, mediambientals i laborals.

Com en el passat, en les èpoques de Felipe González, José M. Aznar, Jordi Pujol i Artur Mas, i com si entremig no hi hagués hagut crisis econòmiques i ecològiques brutals, l’actual generació de polítics governants sembla continuar fent cas als seus tecnòcrates i gestors de capçalera, plenament decidits a augmentar el poder de decisió, concentració d’inversions i de domini absolut dels consums sobre les àrees centrals de cada territori, deixant a la intempèrie la societat que sobreviu als marges d’aquesta borratxera de prepotència que es cou, simultàniament, als altíssims despatxos ministerials, de les grans finances, dels grups voltors que compren a desdir el patrimoni urbà, agrari i natural o de certs grups d’advocats i d’alta tecnologia que imposen com hem de viure, produir i consumir, alhora que desnonen, precaritzen treballs, redueixen salaris i monetaritzen i robotitzen tots els aspectes de la vida.

“Entre el desviament del Llobregat i les diverses
ampliacions, aquest Delta -com el nostre de l’Ebre- ha patit projectes flagrants”

La concentració popular de l’altre dia -amb dotzenes de grups ecologistes, veïnals, pagesos i de tota mena d’afectats per la crisi de civilització- reprenia les grans marxes que, de fa vint anys, amb l’inici del segle XXI, van produir-se, aquí i arreu del món, per denunciar aquesta mala globalització que tantes víctimes deixa: de les guerres a les migracions, de les pandèmies a la devastació de la naturalesa (lligades fatalment pel model destructor), de la solitud moral al declivi de la salut, etc.

Entre el desviament del Llobregat i les diverses ampliacions, aquest delta -com el nostre de l’Ebre- ha patit projectes flagrants, com el del 2010, quan volia instal·lar-se Eurovegas, aplaudit amb les orelles pels que poc després, des de la Generalitat, van apuntar-se al “procés”, com si estar en mans dels americans o de qualsevol altra empresa del món (com ara es vol fer a Tarragona) ens donés més “projecció internacional”.

Aquesta no és la “independència”que els 15 o 20.000 manifestants de l’altre dia volen per a Catalunya. Caldria veure si el milió que sortia anys enrere l’Onze de Setembre pensen el mateix. Si fos així, com desitjo, resultaria que les generacions de polítics, des de 1978, han traït, en nom del nacionalisme, la nació catalana.

Xavier Garcia
Xavier Garcia
Escriptor
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

16 + = 26

Últimes notícies