Ser o no ser catalans

La nostra llengua ancestral ens fa catalans. El castellà ens fa espanyols, que és el seu desig. Ens volen fer igual com són ells i fer-nos oblidar com som nosaltres. Vet aquí per què els partits d’obediència espanyola pretenen destruir el català. Coneixen perfectament que els alumnes sortits de les escoles catalanes, gràcies a la immersió, dominen el castellà tant o millor que el mateix català. Saben per estadístiques del “Ministerio” que les notes dels alumnes catalans en llengua castellana són superiors als dels altres indrets on no hi ha llei d’immersió. Saben que dels opositors a Guàrdia Civil només un de cada quatre aprovaven el castellà als exàmens, i per manca d’aspirants han deixat de puntuar-lo perquè no podrien dotar el cos per atendre les necessitats establertes. Saben que hi ha escoles catalanes en què, malgrat la immersió, es donen més classes en castellà que en català. I saben, sobretot, que el català està retrocedint en el seu ús social. Saben que fins fa cent anys el català era majoritari arreu de Catalunya, i que la imposició administrativa i escolar i la prohibició del català l’han fet retrocedir. I, per concloure-ho, saben que, amb una petita empenta, el català pot desaparèixer. I això és el que pretenen; que desaparegui al més aviat millor, i així tots serem espanyols.

PP, Vox i Cs, i de forma disfressada el PSC, volen que no es facin classes de català a l’escola. Això del 25 % és una excusa i res més. Ens volen espanyols. Fa tres-cents anys que pretenen retallar-ne l’ús, amb prohibicions, obligant l’escola a aprendre el castellà, negant l’ensenyament de la llengua pròpia. I, ara, els jutges arremeten contra la llei lingüística que van aprovar per unanimitat al Parlament, i la redueixen perquè uns pocs pares volen l’ensenyament en castellà. No els importa la llei i la justícia. La llei, la poden interpretar i aplicar com volen i, consegüentment, manar allò que els marca la seva ideologia política. I posen sempre la Constitució com a excusa. Quatre pares i un sindicat de guàrdies civils poden imposar la llei per sobre de milions de catalans que desitgen el contrari? Doncs, sí. És així perquè, “la lengua de todos”, la volen imposar sense ser la de tots. Perquè la meva no és “la lengua de todos”. La meva és el català i és també la llengua de milions d’emigrants que havent arribat a Catalunya se l’han fet seva de fa segles per ser una Nació d’acollida i de cohesió social. Els seus pares, avis o besavis podien ser d’un altre país o regió d’Espanya i ara són catalans, se senten catalans i es manifesten a favor de la independència com a catalans.

Acabo de sentir a Catalunya Ràdio una discussió entre el president Torra i la consellera Rigau. Tots dos, catalans de pedra picada, sense cap mena de dubte, però amb opinions diferents sobre la llei d’ensenyament aprovada; l’un, sense esmentar la quantitat del català que s’ha d’impartir a les escoles, i l’altra, perquè no hem de claudicar a la voluntat del TSJC, que la seva pretensió és la que esmentava anteriorment. D’aquí venen les divisions entre l’independentisme que gens agrada als votants d’Esquerra, Junts i CUP. Ens divideixen una i altra vegada; ens enfronten, i fan perdre la il·lusió a una gran part de catalans que molts cops no entenen que cadascú vagi per la seva part. Sempre són els tribunals que ens fan enfrontar. I ara, fins i tot, un sindicat de la Guàrdia Civil diu als jutges el que han de sentenciar, perquè saben que la ideologia està per sobre la de justícia.

És per tot això, estimats lectors, que no podem claudicar. Cada cop sentim, al carrer, més castellà i menys català. Si volem ser catalans hem de fer un ferm esforç per parlar en català. I, en canvi, claudiquem. I a l’escola no podem tirar marxa enrere de cap manera. Cal que tinguem present que la llengua ens determina, “Ser o no Ser Catalans”.

Anton Monner
Anton Monner
Cronista de Gandesa
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 59 = 67

Últimes notícies