Dimarts 17 de maig, aproximadament les dotze del migdia, Jesús Ferrando, actual responsable d’opinió del Setmanari l’Ebre em recorda que el dijous dia 19 tinc assignat article d’opinió. El tema que vull parlar és el que encapçala aquest article. És a dir: “Suposant que parlo de 20 milions d’euros”.
Abans de parlar d’aquesta xifra monetària que sembla màgica, de somni i segurament qualsevol mortal que llegeixi este article mai veurà junts en la seva vida, em vaig a dinar en una de les persones més interessants que conec. Ell és tortosí i li diuen Jaume, m’agrada la seva reflexió i el seu punt d’ironia respecte a qualsevol tema que parlem.
La veritat, que volíem parlar d’economia, de territori ebrenc, de riquesa, de progrés. Però, al final parlem de Memòria Històrica, de la Batalla de l’Ebre, de les Brigades Internacionals, del Terç de Montserrat, del “Batalló Commune de Paris”, d’aquell batalló de brigadistes aniquilat la matinada del 25 de juliol travessant el riu Ebre a l’altura de la Torre de Font de Quinto, a Campredó.
També parlem de l’acte celebrat a Pinell de Brai, el passat dissabte 14 de maig, al Centre d’Interpretació “ Les Veus al Front”, Versos per la Pau, poemes del poeta, cineasta i activista italià, Pier Paolo Passolini. Acte que varen poder gaudir de la veu ronca i greu de l’escriptor i traductor resident a la Ràpita, Eduardo Margaretto. Tot un plaer auditiu poder sentir els versos de Passoloni per part d’aquest cosmopolita de la paraula. Però, també va ser un plaer escoltar com recitava el poema anomenat “Cant Civil”, per part de la meua amiga Marta Fucho. La seua veu ressonava com un cant de sirena que deixava hipnotitzada a tota l’audiència. Remarcant el poder de la paraula per canviar el món.
Al final, a punt d’acabar aquest article no tinc espai per parlar d’aquella xifra de 20 milions d’euros. Una xifra que curiosament surt darrerament per molts de llocs. Tanmateix, com deia al principi, hem començat suposant que parlaria d’aquesta xifra monetària i hem acabat parlant del poder de la paraula per canviar el món. I certament, unes dosis d’existencialisme no fa mal a ningú.
