A propòsit del pregó que va fer Mari Chordà a la ciutat d’Amposta suposo que no va ser indiferent per ningú, els que estan a favor dels bous i els que estan en contra, m’entres que els polítics estan al mig, en concret L’alcalde que havia de quedar sorprès en escoltar-lo, perquè en voler quedar bé amb tothom està d’acord amb el pregó, però també amb les colles taurines, d’ençà que han ampliat la base els d’ERC van de capa caiguda i aquesta ampliació serà la seva fi ,no ho podem fer tot pels vots, ni per unes tradicions molt tronades, fora de lloc, perquè en definitiva aquestes blanquegen l’horror, el salvatgisme, el maltractament, la mort, però per sobre de tot l’ego dels que en nom de la festa es dediquen a maltractar els bous, tenen una visió tan restringida que només accepten el seu relat excloent totes les opinions contràries encara que es recolzin amb la ciència, una pena perquè haurien de mirar d’entendre als animals i només llavors farien un raonament amb sentit comú, seny i just, m’entres tenim el que tenim amb el vistiplau de la Generalitat, com tots els polítics que poden prendre decisions en aquesta qüestió són del mateix color fan servir la corretja de transmissió, deixant el debat científic i seriós aparcat ningú sap fins quan, per decidir políticament coses sèries com els correbous. És curiós perquè les tradicions són un conjunt de creences i costums que es transmeten de generació en generació que són considerades un valor per la cultura del país, actes o esdeveniments repetits al llarg del temps com les festes, però cal dir que les tradicions són inventades i subjectives en els espectacles que es fan, aquest invent es pot acabar amb voluntat política que ara mateix no hi és, representa un gran impacte per la majoria de la gent i dóna una visió del territori que no es correspon amb la realitat tot plegat una vergonya.
Segur que una part de la ciutadania està en mig dels actors antagònics, els que estan a favor i els que no, però es pot pensar que com que no hi han ferides ni sang els bous no pateixen, cosa que no és certa, en totes aquestes festes els bous tenen un patiment intens tant físic com emocional provocant en els animals alteracions del seu funcionament orgànic i fisiològic que es defineix pels professionals com absència de benestar animal. Els bous són animals gregaris que necessiten estar amb el seu grup per estar segurs, per aquest motiu pateixen un gran estrès i una gran sensació de por pel fet d’estar fora del seu àmbit natural i en ser separats dels seus homònims a més es troben en una situació d’indefensió que en l’àmbit individual no són capaços de resoldre, dins la festa es produeixen molts moviments sobtats que els provoca molta por, un gran soroll, un assetjament constant en el seu pas pels carrers o plaça, produint-se manifestacions d’ansietat, per angoixa com respiració accelerada, envestides constants i val a dir que no hi té d’haver-hi una sensació dolorosa perquè un estímul els provoqui patiment.
Recordar que són animals herbívors que una gran part del dia estan pastant amb molta tranquil·litat, les causes que els poden provocar estrès i en conseqüència patiment abans i durant els espectacles són: les causes ambientals una gran activitat muscular, la interacció amb estímuls estranys i desconeguts provocats per l’home que els genera por, els crits del públic, la limitació dels espais, que és l’absència de vies d’escapament molt importants per ells, els extrems tèrmics, la manca d’aigua per beure dins l’espectacle, la gana o el cansament, en el cas del bou embolat la immobilització amb cordes o el foc, les agressions, el fustigament o les dues causes de patiment físic, les lesions musculars, no estan fets per l’exercici físic entre 30 i 60 minuts amb temperatures altes que els provoca alteracions en l’aparell motor amb caigudes, ensopegades i parades cardíaques per esgotament, acidosis metabòlica, una baixada del PH de la sang i teixits per sota de 6,5 provocat per les carreres, girs, envestides paràmetres del patiment dels bous.
Les conclusions són clares de com els animals experimenten sensacions de dolor, patiment, angoixa, maltractament, mort que podem definir moralment injustificable, fer-los sortir per la diversió d’uns quants, que fan molt de soroll i de moment estan surtin amb la seva, la festa dels bous. L’intens patiment a què són sotmesos durant aquests espectacles, es poden classificar com a tortura animal institucionalitzada al nostre país i en especial a les Terres de l’Ebre, inacceptables des de qualsevol punt de vista. Per acabar de dir que el senyor Badiola President del Col·legit Veterinaris d’Espanya ha assegurat que els bous tenen por i pateixen un gran estrès sent del mateix parer moltes altres associacions de veterinaris. És important dir que la manera en què un bou és tractat té un efecte de llarga durada per la resta de la seva vida, en les seves respostes fisiològiques davant situacions d’estrès si a més són reutilitzat en més espectacles el patiment és el doble cada vegada. La creença que els correbous són cultura només ens mostra l’alçada intel·lectual dels que així pensen en aquest país, territori o municipi, qui està d’acord amb el patiment d’un animal i a més el xala, no pot ser bona persona això deia José Saramago Premi Nobel de Literatura.
