El passat 7 de març al ple ordinari de l’Ajuntament de Tortosa vam tornar a debatre, una vegada més, sobre el Monument a la Batalla de l’Ebre, arran d’una moció presentada pel grup municipal de Ciutadans.
I per enèsima vegada, el grup municipal socialista vam tornar a posicionar-nos sobre el Monument. I ja en van unes quantes, en este mandat municipal. Els i les socialistes sempre hem mantingut una postura clara respecte a la retirada del monument i respecte a allò que cal fer una volta sigue retirat, si finalment això acaba passant.
Un tema, el del monument, que sembla ja recurrent des de fa molts anys i que continua sense resoldre’s. I al pas que van les coses és més que probable que ens trobem davant unes eleccions municipals en què esta qüestió siga un altre cop motiu de debat, també per enèsima vegada. I, per tant, tornarem a veure com, una vegada més, és utilitzat pels qui creuen que això els servix per a esgarrapar uns quants vots.
El debat al voltant del monument a Tortosa no és un debat que puguem simplificar o reduir a qüestions estètiques o artístiques. Al nostre entendre, este debat va estretament lligat a la història de la nostra ciutat en un context històric concret, d’allò que va representar la Guerra Civil i la dictadura franquista, i també al debat sobre vencedors i vençuts. Per tant, un tema complex que la nostra societat actual encara no ha resolt.
Les ferides d’una guerra són difícils de tancar i calen unes quantes generacions per a poder abordar un debat racional sobre moltes qüestions que van lligades a tot este passat històric.
I em remeto als fets, ja que han hagut de passar més de 80 anys des de l’inici d’aquella guerra perquè comencem a parlar de reparació, justícia i veritat. I en este sentit, totes les administracions públiques hi estem compromeses.
Dit això, crec que la posició del partit Socialista, respecte al que representa el monument, és clara i així ho hem manifestat públicament en moltes ocasions. El monument al mig del riu és un monument franquista, erigit en plena dictadura i amb una voluntat clara d’homenatjar els vencedors d’aquella guerra.
I la posterior retirada de la simbologia franquista més explícita, està clar que no ha servit per a tancar el debat sobre el que és i que representa el Monument.
Alguns diuen que és un monument a la pau. Jo només vull recordar que es va inaugurar aprofitant el 25è aniversari de la fi de la Guerra Civil, en el context del que el règim franquista va anomenar “Los 25 años de paz”, una pau que, com alguna vegada ja he manifestat, va ser construïda amb por, silenci i repressió, i que, per tant, no representa en absolut el veritable significat de la paraula PAU.
Perquè la pau no es construïx amb monuments. La pau es construïx amb respecte, tolerància, amb el reconeixement cap a totes les persones, amb el respecte a la seua dignitat i al marge de creences polítiques, religioses o diferències ètniques.
Per tant, des del Partit Socialista entenem que cal un debat seriós i serè sobre el monument, un debat que pose sobre la taula el passat i el futur del monument. Perquè, si bé la seua retirada del mig del riu, tal com va ser erigit en el seu moment, entenem que ha de ser possible, també ho ha de ser poder conservar-ne alguns elements per a poder explicar a les generacions futures este període de la història de la nostra ciutat, i el que va ser i representar el monument; en definitiva, fer pedagogia de la nostra història i del nostre passat. Esta és una obligació que tenim com a societat si el que volem és aprendre per a no repetir errors.
El camí, al nostre entendre, no és ni judicialitzar la retirada del monument, ni retirar-lo per a guardar-lo en un magatzem i oblidar-lo, com tampoc ho són les il·luminacions puntuals o les mones de Pasqua.
Hem de poder ser capaços d’arribar a un consens majoritari a la nostra ciutat per a poder superar, d’una vegada per totes, l’eterna discussió sobre el monument i hem de dixar d’utilitzar-lo amb un interès electoral permanent. Amb esta voluntat, estem treballant i ho continuarem fent .
