La comunitat educativa diu ‘Prou’. ‘Cambray dimissió’, ‘Més diàleg, menys imposicions’, ‘No és per vacances, és per mancances’.
Estes van ser algunes de les consignes amb què la comunitat educativa de les Terres de l’Ebre va alçar la veu, a la capital del Baix Ebre, dimecres, però també a la del Montsià, dijous, durant les tres primeres jornades de vaga convocades pels sindicats educatius. Així, els carrers de Tortosa i d’Amposta van emplenar-se amb banderes dels diferents sindicats i també amb diferents pancartes reivindicatives per a mostrar el seu enuig amb el Departament d’Educació.
Malgrat que els cinc dies de vaga convocats pels principals sindicats educatius van vindre després de l’anunci del conseller d’Educació, Josep González- Cambray, sobre l’avançament del calendari escolar sense consensuarho amb la comunitat educativa per al pròxim curs acadèmic, això només ha estat “la gota que ha fet vessar el got”.
Els motius que han portat als mestres i professors de les Terres de l’Ebre a sortir i emplenar els carrers són diversos. D’una banda, des de l’Institut Dertosa, Cinta Galiana assenyala que “des de les retallades del 2008, ens han anat colant gols a l’ensenyament públic, que s’ha anat degradant. No és només per avançar el calendari escolar, com volen fer creure, és per la forma de treballar, pels mitjans dels que disposem, per les ràtios dels alumnes i pel pressupost que tenim a l’ensenyament públic. Tot plegat ha fet que este últim anunci haja fet sortir la gent al carrer”.
També des del Dertosa, Joan Aries assenyala que “ens manifestem pel seguit de despropòsits del Departament amb canvis curriculars absolutament injustificats, que en lloc de tractar de corregir el mal rumb que portem d’anys anteriors, l’únic que faran és deteriorar encara més la situació. I també pel procediment d’avaluació, en què volen que utilitzem eufemismes com ‘En procés d’assoliment’, mentre que hi ha alumnes que no fan intents d’assolir cap cosa. Es tracta que hi haja un sistema d’avaluació que premie l’esforç i ajude els que tenen dificultats”.
En la mateixa línia s’expressa Míriam Brunet, de l’Institut de Deltebre, que afirma que “si no apostem per l’ensenyament públic de qualitat, estem venuts. No podem anomenar- nos una societat avançada o desenvolupada si no en valorem els docents. Representem una professió que té una responsabilitat, i la nostra dignitat s’ha de preservar”.
Els docents també han sortit al carrer per “la precarització del personal substitut. La conselleria no complix la legislació europea que insta que als centres educatius hi ha d’haver només un 8 % de personal temporal, i en som més del 50 %”, detalla Xavi Villalbí, professor substitut de l’escola Soriano Montagut d’Amposta, que critica, també, que “la dotació que es destina a Catalunya per a Educació no arriba ni al 4% del Producte Interior Brut. Som la comunitat autònoma que dedica menys recursos a l’educació, tot i que la llei marca que hauria de ser del 6 %”.
Villalbí també destaca que “el Decret d’inclusió fa 5 anys que està aprovat i no s’ha desplegat, amb tot el que això suposa per a l’alumnat, que està desatès, i la sobrecàrrega que genera per als professors”.
La comunitat educativa acusa la conselleria d’Educació de dictatorial i impositiva, així com de no asseure- ’s a negociar amb els seus principals representants, que són els sindicats. En este sentit, Marc Martínez, president de la junta de personal, afirma que “tenim un conseller d’Educació autoritari, que imposa, que no està disposat a negociar res. Amb esta actitud no es pot estar al capdavant d’una conselleria d’Educació. El que ha de fer el conseller Cambray és dimitir i dixar pas a una altra persona que tinga un tarannà més conciliador i negociador, que és el que l’educació necessita”.
Quant al seguiment de la vaga, Martínez diu que s’ha seguit en un 50 % per part dels mestres, docents i personal educatiu del territori ebrenc -una xifra, però, que dista de les proporcionades pel Departament, que situa en un 14,61 % el seguiment en els centres públics, i en un 6,85 %, en els concertats-. “Valorem positivament la resposta dels treballadors i treballadores, perquè està passant allò que feia temps que no passava a Catalunya: la gent està tipa d’imposicions, de retallades, de falta de democràcia real als centres de treball, i per tant, s’estan organitzant i empoderant, per claustres i per assemblees. És un crit d’alerta cap a tota la societat. No podem construir una Catalunya europea i moderna sense democràcia, sense inversió i sense immersió lingüística garantits a les escoles i instituts”.
En este últim sentit, dimecres vinent, 23 de març, hi ha una altra jornada de vaga convocada en contra de la sentència de l’obligatorietat d’impartir el 25 % de les classes en castellà.
