Les infeccions de bronquiolitis en nadons “molt petits s’han triplicat respecte del pic del 2019”, d’abans de la pandèmia. Tot i que el virus ha arribat unes setmanes abans del que és habitual, que acostuma a ser entre finals de novembre i mitjan desembre, i arriba al seu pic a mitjan gener, època en què comença a decréixer; enguany, la situació està sent diferent: “La incidència actual és més alta que no pas la que vam trobar el 2019, abans de la pandèmia”, diu el cap de pediatria de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta (HTVC), Pere Genaró, en declaracions al Canal 21, que afegix “i això que a la bronquiolitis encara li queden unes setmanes de recorregut”. Segons les últimes dades del Sistema d’Informació per a la Vigilància d’Infeccions a Catalunya (SiViC), durant la setmana del 21 al 27 de novembre van diagnosticar-se 48 casos de bronquiolitis a les Terres de l’Ebre, unes xifres que s’han doblat, pràcticament, si les comparem amb les de l’any passat, 25 diagnòstics aquella mateixa setmana; s’han disparat molt respecte de les del mateix període del 2020, 7, i tripliquen les del 2019, 15.
Segons explica el pediatre del CAP d’Amposta Cristóbal Ramos, la bronquiolitis és una malaltia respiratòria, provocada sobretot pel Virus Respiratori Sincitial (VRS), que, inicialment, “dona un quadre que comença com un constipat de dos o tres dies d’evolució, i, a partir del cinquè dia comença a empitjorar i presenta una dificultat respiratòria, que és quan, de vegades, requerix l’hospitalització”. Així, la bronquiolitis és un virus estacional que causa la inflamació dels bronquíols, i enguany, segons Genaró, “estem veient molts casos i casos més greus”, ja que el virus està tenint una incidència elevada en els lactants.
Més casos en nadons ‘petits’ i més ingressos greus
Les dades del SiViC mostren que 24 dels 48 diagnòstics de bronquiolitis corresponien a infants d’entre un i dos anys; i, 19, a nadons de menys d’un any. Això és degut, assenyala Genaró, a la falta d’immunització dels nadons: “Durant estos dos anys de pandèmia, a causa de les mesures sanitàries adoptades per la covid, la gent no s’ha immunitzat d’este virus; les dones no s’han immunitzat, i, per tant, les futures mares, les embarassades, no han generat anticossos, i no els han passat al fetus: ni durant l’embaràs, ni tampoc a través de la lactància materna. En conseqüència, tenim tota una població de lactants petits que no tenen anticossos perquè les seues mares durant dos anys no han passat la infecció”. En este sentit, diu, els bronquíols d’un nadó petit són “molt finets”, i, per mínima que siga la inflamació, provoca que “el nadó es tapone i s’ofegue”, cosa que fa que haja de respirar ràpidament per a poder-se oxigenar.
Les dificultats respiratòries en nadons han provocat l’alarma de les famílies, que acudixen tant als Centres d’Atenció Primària del territori com al servei d’Urgències de l’HTVC en detectar algun símptoma, com que l’infant no respira bé, que no menja, que està més apocat i menys actiu. “Això ha portat a un augment dels ingressos i també un increment dels ingressos greus, que són els d’aquells nadons que, per si mateixos, no són capaços de respirar i necessiten suports respiratoris”, detalla el cap de pediatria de l’hospital de referència de l’Ebre. En alguns casos, però, malauradament, estos nadons necessiten un altre nivell assistencial de cures “més complexes”, per la qual cosa “s’han de derivar a la Unitat de Cures Intensives (UCI)”. En este sentit, Genaró afirma que “en els dos últims mesos hem enviat una desena de lactants a cures intensives a causa de la bronquiolitis, mentre que l’any passat, en el mateix període, vam enviar-ne un. Això tensa molt el sistema”.
Tensió a les UCI i triple amenaça vírica
Tanmateix, no es tracta d’una problemàtica que afecte només les Terres de l’Ebre, sinó que des de fa setmanes els hospitals d’arreu del territori català estan veient com s’incrementen els casos de bronquiolitis. De fet, es tracta d’una epidèmia que afecta a tot Europa. “L’alarma va començar a França, ja que es tracta d’un virus al qual agrada el fred”, indica Genaró, que afegix “ara, amb la davallada de temperatures ens ha arribat aquí i està tensant bastant el sistema en l’àmbit de les cures intensives”.
Davant d’això, s’ha activat el Pla de contingència de l’hospital i els professionals estan doblant els torns d’infermeria de la planta d’hospitalització i les guàrdies, i s’estan habilitant nous llits en diferents àrees de l’hospital i també a l’UCI per a atenció pediàtrica.
L’increment de les bronquiolitis en infants ha arribat en un moment en què s’espera l’arribada del pic de la grip prevista per a Nadal, i també en una època en què la presència de la covid continua sent persistent. Davant d’això, el passat divendres 2 de desembre, el conseller de Salut, Manel Balcells, va anunciar que el Departament destinarà 45 milions d’euros al Pla Integral d’Urgències d’este hivern, que multiplicarà per cinc la dotació pressupostària per a atenció primària, cosa que permetrà que els CAPs disposen d’un metge, una infermera i un administratiu més. A més, es duplicaran els recursos per a les urgències hospitalàries.
La clau està en la prevenció
Entre alguns dels tractaments que existixen avui dia, el pediatra del CAP d’Amposta assenyala el Palivizumab, “un anticòs artificial que s’injecta cada mes en infants seleccionats, com en prematurs o nadons amb alguna patologia de base. És eficaç, però no tothom hi pot tenir accés”. A més, diu, “és irònic que, tot i ser la primera causa d’hospitalització dels nadons no tinguem una vacuna efectiva front el VRS”. A això afegix que ara es preferix vacunar les mares, i que elles passen les defenses als nadons. “Hi ha diverses marques que estan en fase desenvolupament i que podran mostrar resultats en un parell d’anys”.
Davant dels tractaments “cars” i “restringits” que existixen actualment, i en espera que els països incorporen a la seua carta de serveis l’últim anticòs aprovat per l’Agència Europea del Medicament per a combatre la bronquitis, Genaró determina que la clau està en “la prevenció”, ja que la bronquiolitis es transmet per “gotetes”, per la qual cosa “el rentat de mans és imprescindible abans de tocar un lactant, així com netejar les joguines si les compartix amb un germà, o la higiene de les superfícies”.
