HomeCulturaTyrika, el festival iber d'Alcanar, consolida l'èxit d'assistència amb 3.000 visitants

Tyrika, el festival iber d’Alcanar, consolida l’èxit d’assistència amb 3.000 visitants

Després de dos anys, hem tornat a gaudir de Tyrika, el festival iber d’Alcanar, amb tota la seua plenitud. El poblat iber de la Moleta del Remei i la zona de les oliveres mil·lenàries han estat l’epicentre d’una cap de setmana intens, farcit de propostes per a tots els públics, que han permès explorar, de nou, la cultura dels ibers i els nostres orígens.

Pel que fa a dades d’assistència, vora 3.000 persones han participat dels diferents tallers didàctics, demostracions, visites al poblat de la Moleta del Remei, conferències, portes obertes al jaciment i a la Casa O’Connor, i els concerts de les Nits del Tyrika. “Podem valorar que, després de dos anys d’aturada a causa de la pandèmia, el festival Tyrika ha tornat a tenir una bona acollida. Pensem que és un encert recrear Tyrika en l’escenari on els nostres avantpassats vivien fa més de 2.500 anys perquè ens permet plasmar l’ambient d’una forma molt fidedigna i realista. A més, les activitats han agradat molt al públic familiar, i han estat moltes les famílies que han repetit i han vingut els dos dies a fer activitats”, explica Jordi Monfort, regidor de Turisme.

Tyrika s’inserta dins el Cap de Setmana Ibèric, organitzat pel Museu d’Arqueologia de Catalunya, que proposa el fil conductor de cada edició. El tema sobre el qual s’ha centrat enguany ha estat l’enigma de la llengua ibèrica.

En aquest sentit, la visita teatralitzada “Adeu, Bekoiltun!”, basada en un plom escrit aparegut al jaciment de la Moleta del Remei, a càrrec d’Aur-Art i el grup de teatre local Gresol al Poblat ibèric de la Moleta del Remei, ha estat una de les que ha comptat amb més afluència de públic. “La llengua ibera és encara un misteri per a nosaltres, però les troballes d’epigrafia comencen a donar algunes pistes sobre els possibles contexts en què es donen les manifestacions d’escriptura en l’àmbit de la cultura ibèrica. El plom de la Moleta del Remei ens va convidar a imaginar els fets que van portar el nom de Bekoiltun fins a la posteritat”, comenta Helena Fibla, coordinadora del Festival.

“Cal agrair a les empreses participants la seua col·laboració, i també al Grup de Teatre Gresol per la implicació i l’esforç en fer possible la teatralització de la visita”, destaca Monfort.

Tyrika es dirigeix especialment al públic familiar. Enguany els més menuts van tornar participar en activitats, tallers i demostracions que els van acostar a aquesta cultura mil·lenària d’una manera lúdica i pedagògica.

“Pel que fa als tallers didàctics, els que han tingut més bona acollida han estat el taller d’elaboració de síraion, un condiment i colorant alimentari, i el taller d’alimentació i pa, en què els participants van elaborar el seu propi pa i el van coure en el forn ibèric recreat a l’àrea interpretativa del poblat de la Moleta del Remei. Pel que fa a les demostracions, destaca la de fer foc per percussió i fricció, i la de cocció de ceràmica en una foguera”, afegeix Fibla.

La principal novetat d’aquesta edició del festival ha estat Les Nits de Tyrika, on el públic va conèixer com era la nit a Tyrika, a través d’una proposta d’avantguarda que va fusionar música electrònica amb la cultura ibèrica, gràcies a la implicació dels artistes de primer nivell que van desenvolupar actuacions exclusives per a l’esdeveniment.

I com cada any, el vessant més acadèmic de Tyrika va estar protagonitzat per una conferència a càrrec del doctor David Garcia, arqueòleg director de les excavacions del jaciment Sant Jaume d’Alcanar. Amb el títol “Cada cop més a prop de Tyrika. Darrers resultats dels treballs d’excavació a Sant Jaume d’Alcanar”, es van presentar els treballs fets en la 24a campanya d’excavació, que va tenir lloc el passat mes d’agost en tres jaciments del Complex de Sant Jaume d’Alcanar.

“Quan vam començar les excavacions, la hipòtesi principal del Jaciment de Sant Jaume era que es tractava d’una gran casa fortificada d’un cabdill local que des d’aquí controlava la resta d’assentaments dels voltants. Els darrers anys, però, hem anat generant una hipòtesi alternativa: Sant Jaume podria ser una factoria fenícia. Cada any les evidències ens porten a decantar-nos per aquesta segona opció”, detalla Garcia.

Per a acabar d’arrodonir la proposta, a la zona del Festival es va habilitar una taverna que va oferir durant tot el cap de setmana tapes ibèriques. Per a garantir la mobilitat, el servei de bus, que va estar actiu tot el cap de setmana, va transportar centenars de persones que, per comoditat, es van estimar més utilitzar el transport públic.

Quan va caure la nit al poblat ibèric de la Moleta del Remei, fou el moment de signar, a través d’una altra escenificació històrica, el pacte d’hospitalitat entre els habitants de Tyrika i els seus visitants i acomiadar-se fins a l’any vinent.

Redaccio
Redaccio
Periodistes
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 67 = 70

Últimes notícies