Encara que puga semblar mentida, la setmana vinent farà un any des que va esclatar la pandèmia. Un any des que tant el govern català, com l’executiu de Pedro Sánchez, i inclús les administracions locals, van haver de fer mans i mànigues per a fer front a l’expansió alarmant del coronavirus arreu de l’Estat. Un any des que un virus ho va aturar i canviar tot, i ens va abocar a una crisi social i econòmica sense precedents. I dotze mesos més tard, seguim amb restriccions, amb uns sectors econòmics en estat crític, intentant controlar les onades de contagis i la consegüent pressió assistencial als centres sanitaris, i la distància, la rentada de mans i la mascareta continuen sent el nostre mantra.
Quin recorregut hem fet al llarg d’este any?
El passat 13 de març del 2020 es detectaven els primers casos de coronavirus a les Terres de l’Ebre, els ajuntaments tancaven tots els equipaments municipals -esportius, d’oci i culturals-, i el govern de Quim Torra afegia al tancament d’escoles les àrees comercials, les pistes d’esquí, els gimnasos i les discoteques. Al mateix temps, el Govern espanyol anunciava la declaració de l’estat d’alarma, que ens confinaria tots a casa -excepte per a comprar productes bàsics, anar al metge, treballar o força major- durant períodes de quinze dies que s’allargarien fins ben entrat el maig.
El sistema de salut públic va reorganitzar els serveis hospitalaris del territori davant la previsió d’un augment de casos de covid-19, tot i que l’Ebre va ser una de les regions amb menor afectació durant la primavera. En este sentit, l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre va assumir tots els serveis de traumatologia del territori, la Clínica Terres de l’Ebre, tots els de ginecologia, obstetrícia i pediatria, i es van tancar consultoris locals i centres d’atenció primària per a concentrar equips sanitaris.
Les comarques ebrenques van liderar al maig, amb el Camp de Tarragona i l’Alt Pirineu i l’Aran, les quatre fases de desescalada, i els establiments i bars i restaurants van començar a aixecar les persianes després de setmanes tancats, però amb nous protocols: gel hidroalcohòlic, mascaretes, aforament limitat, cita prèvia -en el cas dels comerços-, i distàncies entre taules -en el cas de la restauració-. Amb l’arribada de Sant Joan i l’entrada de tota Catalunya a l’etapa de la ‘represa’, Quim Torra agafava el relleu d’autoritat competent, i dixava “sense efectes” el Reial decret espanyol de l’estat d’alarma. Així, es recuperava tota la mobilitat al territori català a les portes de l’estiu, que va situar les Terres de l’Ebre com una de les destinacions turístiques preferides, davant la poca incidència registrada -fins aquell moment- del coronavirus. Però va ser tot just a finals de juliol i durant el mes d’agost que van detectar-se diversos brots simultanis al territori, que van culminar amb un cribratge poblacional a Benifallet, el primer municipi ebrenc -però no l’únic- on es va testar massivament la població arran d’un brot.
La situació epidemiològica, però, va empitjorar de manera generalitzada a Catalunya, i cap a mitjans agost, l’executiu català va decretar noves limitacions que afectaven especialment la restauració, amb agrupacions de 10 persones màximes per taula i el tancament obligatori a la 1 de la matinada, així com es prohibia fumar a la via pública o en espais a l’aire lliure quan no es garantís una distància mínima de dos metres.
El setembre arribava amb poc més d’un miler de casos acumulats des de l’inici de la pandèmia, moment en què es detectaria el primer gran brot al territori -el de Padesa a Roquetes, que va afectar més de 340 treballadors i familiars-. Així, el territori ebrenc va entrar en embranzida en la segona onada del coronavirus, amb cribratges massius als centres educatius de Tortosa, i mesures extraordinàries de 15 dies decretades pel Govern a la capital del Baix Ebre, Roquetes i Amposta. Tanmateix, estes restriccions només van durar deu dies, ja que el creixement exponencial de contagis arreu de Catalunya, va portar l’executiu, encapçalat aleshores per Pere Aragonès davant la inhabilitació de Quim Torra, a decretar un paquet de mesures que generaria nombroses manifestacions, pràcticament diàries, pel tancament de bars i restaurants, així com dels centres d’estètica. Amb l’economia enfonsant-se i les persones afectades per ERTOs augmentant, la pressió assistencial començava a tensar-se, i el virus entrava amb virulència a les residències ebrenques, tant de gent gran com de persones amb algun tipus de discapacitat, i també es detectava un altre brot a l’empresa avícola Padesa, aleshores a Amposta, i als centres hospitalaris, que veien com s’incrementava el nombre de sanitaris de baixa, bé per contagi, bé per aïllament.
L’octubre tancava, doncs, amb més restriccions: toc de queda nocturn de 22 h a les 6 h del matí, amb Catalunya tancada perimetralment durant la setmana, la mobilitat reduïda als municipis de divendres a dilluns, els centres comercials i les instal·lacions esportives tancades, l’activitat cultural i les extraescolars suspeses, i es mantenien les reunions d’un màxim de 6 persones i el sector de la restauració tancat. La pressió assistencial va viure un dels moments més crítics des de l’inici de la pandèmia durant les primeres setmanes de novembre, en què s’acumulaven ja més de 3.800 positius diagnosticats des de l’inici de la pandèmia. La Unitat de Cures Intensives del Verge de la Cinta va saturar-se: amb 25 ingressats dels 29 llits disponibles, després d’ampliar la capacitat a gabinets digestius i especialitats; l’Hospital Comarcal d’Amposta va limitar l’activitat quirúrgica a cirurgies majors ambulatòries i es va quedar sense urgències nocturnes a causa d’un brot entre sanitaris; així com un altre brot va dixar l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre sense programació de cirurgia general. Malgrat això, per tal de “reactivar activitats econòmiques i socials”, el 23 de novembre s’aixecaven persianes de nou de bars i restaurants -amb aforaments del 100% a les terrasses i del 30% a l’interior-, la cultura reprenia la seua activitat al 50% de cabuda, i els equipaments i les instal·lacions esportives també reobrien amb l’aforament limitat, tot i que es mantenien els confinaments municipals i perimetrals.
Les conseqüències de l’alleugeriment de restriccions pel pont de la Puríssima i l’augment de nou de contagis van provocar que a Nadal, el govern fes un pas enrere i tanqués el 2020 amb l’horari d’obertura al públic de la restauració limitat a esmorzars i dinars, mobilitat reduïda a la comarca -a excepció de desplaçaments a segones residències, cases de familiars o reserves d’allotjaments- i limitacions de trobades familiars a 10 persones. Però el desgavell de restriccions no s’aturaria aquí, ja que amb l’arribada del nou any i un cop acabades les festes de Nadal, Catalunya entraria en la tercera onada del coronavirus, sense haver acabat de controlar la segona. És per això que el 7 de gener l’executiu català tornava a confinar Catalunya municipalment durant tota la setmana, tancava els centres comercials no essencials durant el cap de setmana; també clausurava els establiments de més de 400 m2 de superfície de venda durant tota la setmana; així com les instal·lacions i els equipaments esportius -a excepció de les piscines-, i suspenia les activitats extraescolars i de lleure. I mentre la campanya de vacunació anava avançant lentament entre residents i professionals sanitaris, els contagis, el risc de rebrot i la velocitat de transmissió a l’Ebre seguien en augment, però també ho feien les manifestacions, les protestes, i fins i tot, se superava el pic d’hospitalitzats de la segona onada.
El gener del 2021 tancava amb l’activitat quirúrgica, les consultes externes presencials i les visites reduïdes als hospitals ebrencs, amb l’UCI de l’Hospital de Tortosa de nou col·lapsada, l’increment de la presència de casos de soca britànica, diversos brots actius a centres residencials de l’Ebre, i més de 2.800 casos diagnosticats durant el primer mes del nou any. I amb l’arribada de febrer, el Procicat allargava una hora més l’horari d’obertura als bars i restaurants, el confinament passava de municipal a comarcal, s’obrien els gimnasos i es reprenien les classes presencials als alumnes de primer curs de graus universitaris, s’ampliava la campanya de vacunació a professionals de sectors essencials. Este segon mes del 2021 ha tancat amb la represa d’activitats extraescolars i l’esport escolar, així com les de l’àmbit del lleure.
El març arrenca amb l’obertura, després de dos mesos, dels centres comercials de dilluns a divendres i al 30% d’aforament, tot i que la restauració d’estos espais continuarà tancada. Des d’este dilluns, es permeten també les colònies escolars fora de la comarca amb pernoctació, mantenint el grup bombolla, i els centres esportius poden ampliar l’aforament d’activitats grupals en espais tancats al 30%, i el 50% en piscines. Les dades sanitàries comencen a estabilitzar-se a les Terres de l’Ebre.
