L’exposició crònica a la contaminació de l’aire amb partícules en suspensió (PM10) per sobre del llindar establert per l’OMS –situació força recorrent a les grans ciutats- fa incrementar de forma dràstica la gravetat i mortalitat per covid-19.
Així ho conclou un estudi liderat pel grup de recerca TecnATox de la URV i de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV).
L’estudi, liderat per la investigadora del Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques de la URV, Montse Marquès, va analitzar la relació entre la gravetat i mortalitat per covid-19 i l’exposició crònica a estes partícules, de dimensions molt petites –entre 2,5 i 10 micròmetres de diàmetre- i que són majoritàriament emeses pel trànsit rodat.
Durant la primera onada de la pandèmia es van analitzar les dades clíniques de 2.112 pacients ingressats en quinze centres hospitalaris de Catalunya juntament amb els nivells de PM10 registrats per les cabines de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de la Generalitat situades a les ciutats dels hospitals des del 2014 fins a l’inici de la pandèmia.
Van concloure que les persones que vivien en zones amb una concentració d’estes partícules en suspensió per sobre del límit de l’OMS patien la malaltia de forma més greu i letal. A més, es va detectar que quan un individu s’infecta amb el SARS-CoV-2 l’evolució de la malaltia ve determinada per l’exposició crònica a PM10 en comptes d’altres patologies, per exemple diabetis, hipertensió o hipercolesterolèmia, que havien esdevingut factors de risc àmpliament reconeguts per pronosticar la gravetat de la infecció mitjançant un estudi retrospectiu aplicant models matemàtics.
Finalment, es va calcular que l’augment d’1 microgram per metre cúbic en l’exposició crònica a partícules en suspensió causa un augment del 3% de pacients que tenen covid-19 com una malaltia greu que pot provocar més morts.
Els resultats d’este estudi, segons els seus autors, capgiren la pràctica assistencial de les persones infectades per covid-19, malaltia que ha destacat per un ventall molt ampli de simptomatologia i un pronòstic imprevisible en certa manera. Fins ara, el personal sanitari, apunten, s’ha basat únicament en la història clínica per preveure com evolucionarà la persona infectada.
Ara, addueixen, este estudi posa sobre la taula la importància de la salut ambiental i “proporciona proves científiques de la necessitat que el col·lectiu mèdic, quan atén pacients amb covid-19, pare atenció a l’exposició crònica a contaminants ambientals tòxics, com les partícules en suspensió en aquest cas, si es vol pronosticar la malaltia de manera adequada”, segons explica Montse Marquès, la primera autora de la recerca.
El treball obre la porta a investigar el paper de la contaminació en altres virus respiratoris, com el de la grip, alhora que fa una crida a la necessitat de revisar i actualitzar els llindars de PM10 establerts per l’OMS i els legisladors mundials per protegir la salut de la població. En aquest sentit, el grup investigador que ha participat en aquest estudi considera necessari reduir les concentracions ambientals d’aquestes partícules, sobretot en aquells indrets que en superen els límits, per reduir la gravetat i mortalitat per covid-19 i possiblement altres infeccions respiratòries.
