Lluc Sabaté va ser diagnosticat, als 17 anys, amb un medul·loblastoma, un tumor cerebral maligne que es desenvolupa al cerebel.
Una malaltia que l’ha acompanyat en la seua adolescència, que l’ha marcat molt a escala personal i que li ha fet canviar la seua perspectiva sobre la vida, gaudint molt més dels petits moments. A causa d’esta malaltia va canviar molt el seu caràcter “ara sóc una persona diferent, especial i més positiva”, confessa.
Lluc, arran de la seua malaltia, va decidir crear contingut a YouTube. En esta plataforma, el que vol és transmetre el seu bon caràcter a la gent i dir-los, d’alguna manera, que s’emprenguen els obstacles de la vida amb més “bon rotllo”. El canal va sorgir de la idea de fer vídeos amb els amics, però fa poca cosa d’un mes, va decidir penjar el seu primer vídeo Un somni, on va aconseguir més de tres mil visualitzacions. En el vídeo, fa una petita introducció a la seua malaltia, i explica que, des de ben petit, ha tingut clar que volia ser creador de contingut i penjar vídeos a Youtube, però la por per les crítiques el feia recular sempre. “Un dia vaig veure un vídeo d’una persona que tenia una malaltia pareguda a la meua i em vaig dir a mi mateix: si està persona pot, jo també”.
A partir de la bona acollida que va tenir el primer vídeo, va decidir penjar-ne més. “Vaig estar molt content del meu primer vídeo, m’esperava una pluja de crítiques per part de la majoria, però la gent va tenir molta comprensió amb mi. Vaig viure la seua bona rebuda amb molta alegria, tant jo com els meus pares, que estan molt orgullosos de l’esforç que hi poso per a aconseguir-ho”. Actualment, compta amb 7 vídeos on parla de la seua experiència personal i sobre el seu dia a dia.
Lluc no té uns objectius marcats, el que vol és “continuar fent vídeos, passar bons moments i sentir que aprofito el dia, ja que alguns se’m fan molt llargs, perquè, a causa de la malaltia, em vaig quedar en cadira de rodes, i em passo moltes hores assegut sense fer res”. Abans de la pandèmia, Lluc gaudia de cinc hores de fisioteràpia a la setmana, una de logopèdia, una de ioga, una de piscina i dos de neuropsicologia, però ara, arran del confinament i del risc de sortir al carrer, ha hagut de reduir les seues rutines marcades a la meitat, fent una hora de cada sessió a la setmana.
Gràcies a la creació de contingut, ha descobert moltes persones que el reconforten i li donen suport en la seua malaltia i que, gràcies a elles, té prou força per a continuar realitzant vídeos.
Lluc està molt orgullós de la persona que és avui, i considera que, des que li van diagnosticar càncer, ha crescut molt a escala personal, sobretot perquè ara és una persona més positiva, “estic molt més feliç i tinc molta il·lusió per fer coses. M’he pres la vida amb més humor i valoro tots els petits plaers”.
Des de la Ràpita, vol donar suport a les persones que estan passant per la mateixa malaltia que ell, i dir-los que tinguen paciència, que serà molt dur, però al final, tot se soluciona i t’adones que la vida val la pena.
