El pròxim dimarts 12 d’octubre és el dia fixat al calendari per l’Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita per tal que la ciutadania puga decidir sobre el canvi de topònim del municipi.
Les opcions que es posaran a votació són únicament dos: mantenir el nom actual de Sant Carles de la Ràpita o canviar-lo per la Ràpita. “És un debat viu que existix al municipi des de fa dècades”, assegura l’alcalde, Josep Caparrós, convençut que la consulta ajudarà a resoldre el debat i que, a més, es farà mitjançant un procés participatiu que permetrà que els rapitencs i rapitenques “puguen decidir de manera lliure i democràtica”.
Per a l’alcalde, és un debat important “perquè el nom sí que fa la cosa, perquè és la carta de presentació del municipi”; i recorda que el debat és entre mantindre el nom oficial des de pràcticament la seva fundació per Carles III o si cal adoptar com a nom oficial el de la Ràpita, “socialment més utilitzat”.
Un cens de 12.520 persones
A la consulta podran votar els majors de 16 anys empadronats al municipi abans del 25 d’agost de 2020, fet que representa un cens de 12.520 persones.
L’acord, signat entre tots els grups municipals del consistori rapitenc per a tirar endavant amb la consulta, preveu que només l’opció que obtinga més del 20% del cens serà validada automàticament. Això representa arribar als 2.504 vots. Si cap de les dos opcions assolix esta xifra, els diferents grups polítics analitzaran i reflexionaran sobre la participació i el resultat de la consulta abans de prendre una decisió.
La jornada de votació es farà el dimarts 12 d’octubre entre les 9 h i les 14 h i entre les 16 h i les 20 h, al pavelló firal U d’Octubre de Sant Carles de la Ràpita. En total hi haurà 5 meses de votació, que estaran formades per personal voluntari.
L’alcalde Josep Caparrós ha fet una crida a la participació per tal de donar la màxima “legitimitat” al resultat de la consulta. Cal recordar que des del consistori s’ha dut a terme una campanya institucional des de l’11 de setembre per tal d’incentivar-ne el vot. Només hi ha l’opció del vot presencial, i el resultat de la consulta es donarà a conèixer el mateix dimarts a la nit.
L’alcalde de Sant Carles de la Ràpita ha tret ferro a tota la burocràcia o paperassa que caldria fer en cas d’un hipotètic canvi de nom, si guanyés l’opció de canviar el nom pel de la Ràpita. “El veïnat no haurà de fer res. El dia que li caduque el DNI i vaja a renovar-lo, automàticament ja hi sortirà el nom de la població canviat”, ha assegurat l’alcalde. “Es tracta de canvis administratius ordinaris, abans que natros ja ho han fet altres i, sense anar gaire lluny, l’any 2003 es va canviar el nom de Vilafranco del Delta pel de Poblenou del Delta”.
En cas d’un canvi de topònim també ha dit que caldria actualitzar retolació i cartelleria, per exemple a les carreteres, “però seria un procés molt normal d’anar actualitzant el nomenclàtor a la cartelleria, i també de la documentació oficial”.
Història vs identitat
El debat entre els que defensen mantindre el nom de Sant Carles de la Ràpita o els que aposten per adoptar el de Ràpita, té moltíssims matisos. L’historiador rapitenc Àngel Pascual aposta per mantindre el nom actual: “Tenim la gran sort que el nom de Sant Carles de la Ràpita engloba tota la història del nostre territori: per una banda, la Ràpita il·lustrada del projecte de Carles III; i, per l’altra, la Ràpita del monestir musulmà i posteriorment cristià”. Pasqual rebutja que hi haja d’haver un debat entre monarquia i república al darrere del topònim de Sant Carles de la Ràpita: “És un greu error jutjar la història amb els ulls del present. Ara podem no estar gens d’acord amb la monarquia borbònica, però no per això cal negar la fundació de la població per part de Carles III”.
El també historiador Toni Cartes defensa el canvi de topònim: “Per a mi és una qüestió identitària, del nom amb què cadascú se sent còmode, i és molt difícil poder convèncer amb arguments històrics o tècnics”. Amb tot, Cartes defensa que la Ràpita “és el primer topònim que vam tindre i que s’ha mantingut durant 1.200 anys des d’aquella primera ràbita andalusina”. Per a Cartes, el topònim la Ràpita “ha perviscut molt de temps”, i destaca que “qui ho ha mantingut viu és el poble”: els pagesos, els pastors o els pescadors que passaven per la zona.
