CATALUNYA // L’impacte econòmic de la pesca recreativa a Catalunya és de prop de 90 milions d’euros anuals amb 1.366 tones de captures l’any. Això es desprèn del primer informe publicat sobre l’Estat de les Pesqueres de Catalunya corresponent a l’anualitat 2019 elaborat per ICATMAR, òrgan de cooperació entre la Direcció General de Pesca i Afers Marítims i l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) amb autonomia de gestió, acaba de fer públic. Es tracta del primer estudi d’aproximació a la realitat de la pesca marítima recreativa del nostre litoral.
Així, en termes generals, una tercera part de la despesa del sector pesquer correspon exclusivament a materials per realitzar l’activitat en les seves diferents modalitats i una altra tercera part està lligada a despeses relacionades amb les embarcacions, principalment en la pesca des d’embarcació però també en la pesca submarina. Les captures en la pesca recreativa representen aproximadament un 5% de les captures totals a Catalunya. El 95% restant correspon a la pesca professional.
També com a novetat, s’ha dut a terme un estudi socioeconòmic sobre la flota pesquera professional del port de Vilanova i la Geltrú. L’estudi ha tingut el format d’una prova pilot amb la doble finalitat de posar a prova i validar un mètode de recollida de dades de naturalesa socioeconòmica sobre les flotes catalanes, i alhora ha proveït la informació inicial per caracteritzar la flota del port vilanoví en concret. La recollida d’informació s’ha efectuat mitjançant enquestes de caràcter anònim als/a les armadors/es i pescadors/es de les diferents confraries i una entrevista personal a cada armador/a de la flota.
L’activitat pesquera recreativa a Catalunya, marcadament estacional, es reparteix en tres grans grups: la que es realitza des de costa, la pesca subaquàtica i la que es fa a mar des d’una embarcació, cadascuna amb diferent intensitat, nombre d’usuaris o dies d’activitat anual, i diferents impactes quant a les espècies capturades.
Aquest primer estudi global de seguiment de les pesqueries catalanes ha estat elaborat per un equip format per tretze tècnics especialitzats en ciències biològiques de l’àmbit marí i en eines informàtiques de geolocalització i de suport a la informació coordinats i assessorats per investigadors del Departament de Recursos Renovables de l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona, que han estat els autors materials del seguiment científic adreçat a les pesqueres marítimes en els vessants tant professional com recreatiu.
ICATMAR: assessorament científic i governança marítima
ICATMAR neix de la necessitat d’assessorament científic per desenvolupar el programa de l’Estratègia marítima de Catalunya, que basa la governança de les polítiques marítimes del nostre país en el model de la cogestió. En aquest sentit, i mentre s’ultima la creació del Consell Català de Cogestió Marítima, en l’àmbit de la pesca professional el projecte ha estat ja desplegat mitjançant la publicació del Decret 118/2018, de 19 de juny, sobre el model de governança de la pesca professional a Catalunya.
Per al desenvolupament dels programes de seguiment que recull l’informe, ICATMAR compta amb ingressos directes del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i amb fons de cofinançament procedents del Fons Europeu Marítim i de la Pesca (FEMP) destinats als seguiments científics vinculats als Plans de Gestió administrats a través dels diversos comitès de cogestió, endegats els darrers dos anys d’acord amb el model de governança català.
Durant el primer any de funcionament efectiu, s’ha donat resposta al seu principal objectiu fundacional de proporcionar assessorament científic d’excel·lència a l’Administració de la Generalitat de Catalunya, ICATMAR. A més de desenvolupar un ambiciós programa de seguiment de les espècies de major interès pesquer comercial, s’ha dut a terme un primer estudi d’aproximació a la realitat de la pesca marítima recreativa del nostre litoral. Els resultats i l’experiència recollits al llarg de 2019, a més de donar una primera radiografia detallada de l’activitat pesquera, tant professional com recreativa, han permès dissenyar un programa de recollida de dades continu engegat l’any 2020.
