La tsarina russa Caterina la Gran (1729-1796; llavors Catalunya ja estava sota el decret de la Nova Planta de Felipe V, que tallava els collons/ovaris als catalans) representa la monarquia il·lustrada per antonomàsia del segle xviii a l’Imperi Rus. Tanmateix, la nimfòmana emperadriu va defensar la immunització contra la verola de manera aferrissada davant els “negacionistes” russos de l’època. Així ho demostra una carta dirigida al governador de la Petita Rússia a l’abril del 1787 (en plena pandèmia de verola) on li exigia les directrius per fer una campanya d’immunització. L’esposa del tsar Pere III, Caterina la fogosa (col·leccionava gran quantitat d’aparells de caràcter sexual) compaginava la seva intensa libido (va tenir vint-í-un amants “oficials”, entre ells el famós estadista militar Potemkin) amb el seu interès per les bones mesures de salut social.
Igual que amb la covid actual, en el segle XVIII els russos eren reticents a inocular-se, en aquell cas contra la verola, que el metge britànic T. Dimsdale defensava i que la tsarina propugnava. Ella mateixa, el seu fill Pau i cent-cinquanta membres de la cort russa van fer de conillets d’índia amb resultats favorables. Aquesta pràctica beneficiosa va fer que la vacuna s’estengués per tota Rússia salvant a milions de persones. Poc temps després, el pare de l’immunologia, el també britànic Edward Jenner, feia de la vacunació perfeccionada contra la verola una de les fites més importants de la història de la epidemiologia.
Gairebé cent anys després durant la guerra de successió americana (1881-1885) l’epidèmia de verola al nord-oest del Pacífic -que va començar a Victòria (a l’illa de Vancouver) i es va estendre entre els pobles indígenes- va matar una gran part dels nadius al sud-est d’Alaska. Però vist el que passava, els xamans de les tribus van seguir els consells d’un metge de Chicago i van inocular a la població aquella vacuna salvant milers de vides.
Gràcies a la vacunació generalitzada, la poliomielitis (que deixava evidents discapacitats i amb un índex de mortaldat significatiu) va quedar eliminada gairebé a tot el món al 1994.
Xarampió, galteres, rubèola, varicel·la, febre groga … són altres exemples de malalties, que gràcies a les vacunes respectives, han deixat de ser mortíferes o tenir conseqüències més o menys greus.
La bíblia de la llengua castellana, la Real Academia Española de la Lengua, diu que el “coviodiota” és aquella persona que “es nega a complir les normes sanitàries dictades per a evitar el contagi de la covid”. O sigui, els covidiotes són els que es neguen a confinar-se, emmascarar-se i vacunar-se.
I els llenguaidiotes, segons la meva terminologia, són aquells que diuen que si ets nen i parles castellà a Catalunya no et deixen pixar; per tant tens retenció de líquids, et pujar la pressió i més aviat que hora de t’hauràs de medicar. Però pot ser el que s’haurà de medicar, i no precisament amb un hipotensor, és aquell que diu que els nens castellans a l’escola catalana no els deixen pixar ni defecar.
Salut, més que mai.
