HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catVaig perseguir una furgoneta Amazon

Vaig perseguir una furgoneta Amazon

Era un diumenge passades les dotze de la nit. Estava al llit repassant mentalment què faria l’endemà. Em venia de gust passar la tarda descansant i llegint. Però… I què llegeixo? Ignorant el fet que tinc uns 10 llibres nous i 10 més de començats al prestatge de l’habitació, no se’m va ocórrer altra idea que comprar-me’n un de nou. Vaig buscar a l’aplicació de Notes del mòbil -on tinc una llista de llibres que m’agradaria llegir- i em vaig decantar per un que m’havien recomanat diverses persones. Vaig entrar a Amazon i amb un click el llibre ja era meu.

“Llega mañana”. Tenint en compte que tècnicament ja era dilluns, el llibre no arribava dilluns, sinó un dia més tard. Vaig passar-me tot el dia esperant que arribés -tot i que no havien passat ni 24 hores des que l’havia comprat-; però no va arribar.

“Avui sí, avui arriba”, vaig pensar dimarts en despertar-me. Cada tres minuts entrava a l’aplicació per localitzar la meua comanda. A les onze del matí el repartidor ja anava per Tortosa, però tampoc arribava. Jo havia d’anar a dinar fora i no estava disposada a marxar sense el llibre que feia 36 hores que esperava. Una eternitat. Així que em vaig decidir a perseguir la furgoneta Amazon seguint la ubicació que m’indicava el mòbil.

  • ¡Perdona! ¿Eres el repartidor de Amazon?
  • Sí, ¿por?
  • Creo que tienes un paquete para mí, ¿me lo podrías dar?

Tot i que aquell dia vaig tornar molt contenta a casa, pensant en el que havia fet, em vaig adonar que havia tingut una actitud obsessiva i impacient. Esperar més d’un dia per fer-me amb el meu capritx -perquè només era això- se’m va fer més llarg que un dia sense pa. I,  si el temps d’espera hagués arribat a ser d’una setmana, probablement, no n’hauria volgut saber res.  En canvi, recordo que deu anys enrere, baixava a la llibreria del barri, encomanava un llibre i, encara que trigués dues setmanes a arribar, no ho vivia amb l’ansietat que visc les compres que faig avui dia.

Us ha succeït algun cop una experiència semblant? Us neguiteja que les compres online s’endarrereixin més del que us havien dit? Us frustra que vulgueu fer alguna compra i comprovar que trigarà més temps del que esteu disposats a esperar?

Què ens passa? Doncs, que el que volem ho volem ja. El món digital ens ha ofert la possibilitat de tenir-ho tot a tan sols un click i aquest món se’ns està engolint cap a la dictadura de la immediatesa. La revolució digital, que ofereix moltes oportunitats de progrés i millora, també ens està convertint en impacients, i ens està abocant a un consum desenfrenat, ràpid i fàcil.

Contra aquesta realitat s’hi pot lluitar. La reflexió és la clau. Si prenem consciència que hem de controlar els impulsos per tenir-ho tot i que no hem d’esperar la gratificació immediata que ens posa en safata la societat digital, recuperarem el valor de l’espera i gaudirem molt més intensament de tot amb molt menys.

Aquest és el repte per poder veure passar de llarg els vehicles de repartiment.

Natàlia Pinyol Darder
Natàlia Pinyol Darder
Estudiant de periodisme
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

82 + = 88

Últimes notícies