HomeSocietatEls jutges de pau, en perill de desaparèixer per una llei estatal

Els jutges de pau, en perill de desaparèixer per una llei estatal

El jutge de pau, una figura molt arrelada a Catalunya, creada per Reial decret l’any 1855 i que exercix únicament en l’àmbit civil, penal i registral en aquells municipis on no hi ha jutjat de primera instància i instrucció, podria desaparèixer a causa de l’aprovació de la llei orgànica estatal d’eficiència organitzativa del Servei Públic de Justícia. La llei busca suprimir esta figura, i proposa, com a alternativa, una oficina municipal de Justícia -en seus judicials-.

Els jutjats de pau són l’estructura judicial més àmplia a Catalunya, estan liderats per un jutge o jutgessa de pau, una persona sense carrera judicial, escollida pel ple dels ajuntaments i nomenada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per un període de quatre anys, i són competents en els àmbits civil, penal i del registre civil.

En el primer, tracten dels assumptes de quantia inferior a 90 €; i en el segon, des del juliol de 2015, gestionen actuacions d’auxili judicial (exhorts), perquè les faltes que atenien fins a aquella data han passat a ser delictes en els quals ells ja no hi tenen competències. Pel que fa a l’àmbit del registre civil, els jutges de pau s’encarreguen dels naixements, les defuncions i els matrimonis, així com d’altres actuacions.

Per tal de fer front a la seua possible desaparició, el Departament de Justícia va encarregar un informe als serveis jurídics centrals per a protegir els jutges de pau, presents en 898 dels 947 municipis de Catalunya; i també el Parlament va instar el Govern a “treballar per a evitar l’eliminació d’estes figures” i defensar la seua “permanència en els municipis catalans”, ja que són “garants d’un model de justícia de proximitat arreu del territori”.

En este sentit, el Parlament ho ha demanat través de l’aprovació d’una moció de JxCat, el 30 de juny, a favor de mantenir els jutjats de pau a Catalunya, que va comptar amb el suport d’ERC, CUP-NGG, En Comú Podem i PPC; i, en canvi, el PSC-Units i Cs van posicionar-s’hi en contra, i Vox se’n va abstenir.

Segons la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, “no podem prescindir de cap manera d’esta figura tan arrelada a Catalunya”, ja que és “essencial i necessària, sobretot als pobles més menuts i més mal comunicats”, i davant del perill que corren, “plantarem cara a la reforma”. I és que segons Ciuró, esta és una figura molt pròpia del territori català, en què tots ells són uns “mediadors nats”, i afegix que “per al país suposaria una pèrdua molt important, ja que l’alternativa, que és una oficina municipal de Justícia, no tindrà ni la mateixa proximitat ni possiblement vindrà amb els recursos per a implementar-la, i això ens suposarà un cost afegit”. A més a més, Ciuró assegura que esta normativa “també buidarà competències que tenim reconegudes a l’Estatut d’autonomia”, i en cas que prospere generarà més desequilibri territorial. Per això insta a fer “un front comú” davant de la proposta de supressió d’esta figura en el nou projecte de llei.

A les Terres de l’Ebre, en tots els municipis hi ha jutjats de pau, a excepció de Tortosa, Amposta i Gandesa, que disposen de jutjats de primera instància i instrucció. Segons dades del Departament de Justícia, l’any 2021, els jutges de pau de les Terres de l’Ebre van dur a terme un total de 25.801 actuacions. D’estes, fins a 16.044 són d’activitat registral, mentre que l’activitat processal arriba a una xifra de 9.757 -de l’àmbit civil, 5.639, i del penal, 4.118-. Estes tasques permeten alleugerir la càrrega dels tribunals de Justícia, i, al mateix temps, s’està oferint judicatura de proximitat i estalvia molts recursos als mateixos tribunals.

 

Mocions locals en defensa dels jutjats de pau

Arran del projecte de llei orgànica estatal, i de la possibilitat que tots els municipis que compten amb jutjat de pau veurien eliminada esta institució i el servei de jutge de pau, l’Associació Catalana de Municipis ha impulsat una moció en defensa d’estos òrgans, per la important tasca activa de mediació i per la proximitat judicial que exercixen en l’àmbit municipal, perquè eviten la demora dels conflictes veïnals i agilitzen la justícia; i també per a remarcar la tasca informativa que realitza esta institució i instar els diferents grups parlamentaris del Congrés dels Diputats i el Senat a rebutjar l’eliminació d’estes figures en la nova llei orgànica.

Alguns dels ajuntaments de les comarques ebrenques que han aprovat una moció en defensa dels jutges de pau i en contra de l’eliminació d’esta instància judicial són l’Aldea, Flix, l’Ampolla, Alcanar, Rasquera i la Ràpita; i pel que fa als ens comarcals, també n’ha aprovat una el Consell Comarcal del Baix Ebre.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

64 + = 66

Últimes notícies