L’Ajuntament de Móra d’Ebre ha enllestit la primera de diverses fases de recuperació i rehabilitació del castell andalusí. Després d’un any tancat, el conjunt fortificat del segle VIII ha reobert durant la Setmana Santa per mostrar a la ciutadania la primera millora d’accessibilitat, consolidació i rehabilitació que s’ha fet. L’actuació ha costat 262.000 euros i s’ha finançat amb fons propis, del Fons de Transició Nuclear, de Cultura i del 2% Cultural. Ara es consolidarà i restaurà la muralla de llevant de l’albacar i el castell abans de construir un edifici polivalent a l’espai de l’antiga sala de munició. El consistori també té el finançament per al nou centre de recepció de visitants que es farà a l’entrada del castell.
Els treballs de consolidació i rehabilitació del castell de Móra d’Ebre, que té un perímetre de 350 metres, els han dirigit i dissenyat els arquitectes Rosa Poyo, Carles Brull i Andreu Alfonso. Com ha detallat l’alcalde, Rubén Biarnés, les actuacions han millorat tota l’accessibilitat al recinte històric, des de l’entrada principal fins a la torre Fusellera, al cim del fortí. S’ha canviat la porta d’entrada que permet travessar els antics murs, sobre les antigues escales de pedra se n’han instal·lat unes de fusta “còmodes” i de fàcil transitar -amb una passarel·la sobre el fossar-, i s’ha creat un sistema d’il·luminació per tota la fortificació, perquè també sigui visitable de nit.
El següent pas, com ja ha aprovat la junta de govern local, és la consolidació i restauració de la muralla de Llevant. La primera de tres fases anirà del tram de l’albacar i l’espai adjacent fins al recinte sobirà del castell. El pressupost del projecte és de 160.471,52 euros i l’ha redactat l’arquitecta Rosa Poyo. Biarnés ha avançat que l’Ajuntament de Móra d’Ebre compta amb finançament per fer aquesta actuació, com també per construir l’edifici de recepció i acollida de visitants a l’entrada del castell. El consistori ha buscat recursos a través del 2% Cultural, Cultura, la Diputació de Tarragona i els Fons de Transició Nuclear i fons d’Enresa.
Paral·lelament, el consistori treballa per subvencionar la construcció d’una sala polivalent que es construirà a l’espai de l’antiga fàbrica de munició, per al qual ja hi ha redactat el projecte, i també preveu habilitar un aparcament a l’espai del barranc de les Moreres per facilitar l’entrada i la visita al nucli històric.
Un actiu turístic i un tresor local
L’alcalde Rubén Biarnés ha destacat que l’objectiu és transformar i recuperar un equipament que ha de ser un dels principals actius turístics del Móra d’Ebre, però sobretot un llegat “viu i obert” a la ciutadania. El castell vol formar part de la xarxa de fortificacions visitables, com el de Miravet, Ascó i Flix, i també que “el puguin gaudir els morencs i morenques amb activitats culturals” i d’altres. Biarnés ha remarcat que “el castell brilli” amb aquesta primera actuació i sobretot que acabi sent l’estendard de la transformació de tot nucli històric que promou l’Ajuntament.
El conjunt fortificat de Móra d’Ebre va ser una de les fortificacions musulmanes més importants de la dreta del riu Ebre fins que el va conquerir Ramon Berenguer IV el 1153. El fill de compte el va donar a Guillem de Castellvell i descendents i generacions més tard va anar a parar a la baronia d’Entença. Va ser estat propietat de diverses famílies, com els ducs de Cardona, els castellans Medinaceli o Fernández de Córdoba, fins a l’abolició del senyorius entre 1837 i 1842. El castell morenc ha sigut escenari de setges, presó de personatges rellevants i emplaçament de militars durant les guerres dels segadors o la primera guerra carlina. Durant la Guerra Civil hi havia les dependències oficials de la Guàrdia Civil i va acabar pràcticament esfondrat.
