Més de 200 voluntaris han participat aquest diumenge al matí en l’anellament de 400 polls de flamenc del Parc Natural del Delta de l’Ebre. L’actuació, que la pandèmia va interrompre, s’ha reprès per continuar un treball internacional que permet fer seguiment dels animals i analitzar-ne els moviments migratoris. Actualment, la colònia ebrenca consta d’unes 2.000 parelles que han criat i n’han sobreviscut un miler de polls. Una mostra d’aquestes cries s’han identificat amb dues anelles, una de PVC i l’altra metàl·lica. Segons la secretària d’Acció Climàtica, Anna Barnadas, la iniciativa facilita la recollida de dades sobre els recorreguts que fan els animals al llarg de la seva vida, entre el nord d’Àfrica i el sud de la Mediterrània.
Les salines de la Trinitat, ubicades al terme municipal de la Ràpita, han estat testimonis d’aquesta iniciativa, que enguany ha arribat a la tretzena edició. Els voluntaris han hagut de matinar per organitzar-se i identificar una mostra de polls que han sobreviscut enguany al Parc Natural del Delta de l’Ebre. Abans de les set del matí, els participants han traslladat un grup nombrós de cries de flamenc fins a un corral temporal des d’on s’han dividit els animals per al seu posterior anellament.
Abans d’iniciar el procés, de pocs minuts de durada, els animals han passat un control veterinari per recollir mostres de cada exemplar. Així, s’ha pogut documentar les dades bàsiques de cada au nascuda en el darrer any al parc. La cria més petita de la qual s’ha tingut constància pesava un quilo i mig, mentre que la més gran en pesava poc més de tres.
La pràctica s’ha intentat fer en el menor temps possible amb la voluntat d’evitar el màxim estrès als animals. D’aquesta manera, les cries no s’han separat de la resta de polls fins que ha estat estrictament necessari. A partir de llavors, cada grup de persones s’ha dividit les tasques a dur a terme, des de la mesura de bec i ales, passant per l’anellament i finalment l’alliberament.
Entre els participants, alguns s’han estrenat aquest diumenge, com és el cas de la Neus Salvadó, qui s’ha encarregat d’alliberar les cries anellades. “Com a persona del Delta, poder entrar a les salines i al parc natural és una oportunitat per veure de prop la riquesa biològica de la zona”, ha afirmat.
Dues anelles d’identificació
Pel que fa a la identificació, a cada animal se li han col·locat dues anelles; una de plàstic i l’altra metàl·lica. La de PVC és visible des de llarga distància i per llegir-la no és necessari capturar de nou el flamenc. Es tracta d’un mètode menys invasiu per a l’exemplar i que permet localitzar-lo de forma ràpida amb l’ajuda d’uns binocles, tal com ha destacat el director del Parc Natural del Delta de l’Ebre, Francesc Vidal. En canvi, l’anella metàl·lica només es pot apreciar de prop, quan l’animal és atrapat. Cap dels dos elements representa un risc ni molèstia per als animals al llarg de la seva vida.
Dos anys sense anellaments
Aquesta iniciativa s’ha dut a terme al llarg dels últims anys, a excepció de 2020 i 2021, quan la pandèmia del coronavirus va obligar a suspendre-la. Des d’Acció Climàtica, la secretària Anna Barnadas ha lamentat la manca de dades de les dues últimes campanyes i alhora, ha posat èmfasi en la importància del treball internacional i comunitari que hi ha rere aquest projecte. “No tindria cap sentit que anelléssim i féssim guaites només des d’aquí. Existeixen uns gràfics que marquen quin és el recorregut de cada poll i els albiraments que tenen, que acostumen a ser al llarg de tota la Mediterrània”, ha apuntat. De fet, els moviments migratoris d’aquestes aus nascudes al parc natural ebrenc se centren entre el sud del Mediterrani i el nord d’Àfrica, on es compta amb observadors de diferents països que treballen de forma conjunta en aquest projecte.
Trenta anys de flamencs al Parc Natural del Delta de l’Ebre
Actualment, al Parc Natural del Delta de l’Ebre hi viuen unes 2.000 parelles adultes d’aquestes aus. El director del parc ha assenyalat que es tracta d’una colònia estable a la Punta de la Banya, on tenen unes condicions de calma. “Són una espècie molt sensible als destorbs i que cria de forma sincronitzada, amb colònies denses, per això necessiten un refugi i tranquil·litat”, ha assenyalat.
La població de flamencs al Delta ha anat creixent des de l’any 1992, moment en què es van instal·lar les primeres aus a la zona. La protecció per part d’altres indrets d’aquesta espècie ha propiciat que actualment, el nombre d’animals hagi crescut exponencialment. Segons Vidal, en aquests moments existeixen depredadors que no representen una problemàtica destacada per a la seva supervivència.
