TERRA ALTA // Les directives europees marquen que en l’horitzó del 2030 el 32% de l’energia que consumim ha de provenir d’energies renovables. D’aquí que actualment es parle tant de transició energètica, és a dir, de l’abandonament i substitució d’un model energètic obsolet basat en l’ús de combustibles fòssils i que és el gran responsable de l’escalfament global i del canvi climàtic.
El tema energètic és un dels grans cavalls de batalla dels ateneus cooperatius en general, però en el cas de l’Ateneu Cooperatiu Terres de l’Ebre, guanya encara més importància per trobar-se en un territori que és el principal productor i exportador d’energia del país, amb la presència històrica de nuclears, hidroelèctriques i més recentment de parcs eòlics, sobretot a la comarca de la Terra Alta.
Davant del repte que representa la transició energètica, l’Ateneu Cooperatiu Terres de l’Ebre vol ser un agent actiu. Per això, l’última de les converses que a causa de la Covid-19 organitza des del mes de maig a través del seu canal de YouTube, va posar damunt la taula el tema de la transició energètica. Hi van intervenir Marc Poy, tècnic del Consorci de Serveis Agroambientals del Baix Ebre i Montsià (COPATE) i Sergi Saladié, professor del Departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili. Tots dos, experts en temes energètics i socials, van coincidir en què la transició energètica ha d’anar acompanyada d’un canvi de paradigma. “No es tracta de canviar nuclears per molins eòlics i que els amos continuen sent els mateixos”, apuntava Saladié, tot precisant que les sis grans empreses energètiques de l’Estat s’estan repartint també el pastís de les energies renovables. En aquest sentit, Saladié proposa un model d’autosuficiència en què cada territori puga acabar sent autosuficient energèticament el que permetria una distribució de l’energia socialment més justa, més eficient i més sostenible. “Apostem per un canvi de paradigma en què el consumidor siga també productor”, assenyala per la seua banda Marc Poy, tot citant com a exemple la figura de l’agregador energètic o les comunitats energètiques locals.
Lligat amb això Saladié ha denunciat que fins ara l’administració pública catalana i estatal s’ha limitat a complir els números de les directius europees sense preguntar-se quin impacte ha tingut la producció d’aquests megawats renovables als territoris on s’han instal·lat les centrals eòliques i que es pot repetir la història amb els grans parcs fotovoltaics que es projecten. “Cal donar facilitats a la gent perquè puga produir la seua pròpia energia i ser el màxim autosuficient possible”. “Abans de construir grans centrals fotovoltaiques ocupant terrenys de conreu fèrtils, potser caldria primer aprofitar les teulades”, ha assenyalat per la seua banda Marc Poy, tot precisant que el que cal és empoderar la gent.
