Comentavem l’altre dia les raons dels jubilats per mobilitzar-se…
Quin goig aquells homes i dones que van creuar la península cap a Madrid, per fer sentir les seves veus.Desafortunadament, lo seu sacrifici va quedar silenciat per altres veus més joves que cridaven més fort a Barcelona.
Els mitjants de comunicació, un cop més, van deixar perdre la raó dels vells.
Per això pot semblar un contrasentit que avui vulgue parlar dels voluntariats. I és que a mi, personalment, m’ha servit de consol mirar la part contraria. Cuidar els altres. He pensat que a algú li pot servir d’estimul i consol.
Tot just la setmana passada, celebrabem a l’hospital de la Santa Creu de Jesús, los 20 anys del voluntariat “Compartim”. Un projecte ideat pel doctor José Augusto Garcia, que l’any 2000 va convidar un grup de dones a acompanyar els residents de l’Hospital. L’objectiu era que “la vida del carrer entrés a l’hospital”.
Han passat 20 anys, i aquell repte és una realitat consolidada. Aquell primer grup, ha anat envellint amb els residents, però ha sabut engrescar gent jove i nova. T’hi apuntes?
També ha complert 20 anys l’associació Mossèn Ovidio Tobias. Dona’m la mà. Partint dels valors extraordinaris del qui porta el nom, té com a objectiu treure a la llum valors positius de les persones i entitats. Ha estat molt estimulant conèixer tanta gent bona que altruistament treballa pels altres i no surt als mitjants. Actualment, estan preparant un projecte nou, “valors de joventut”, que vol engrescar col·legis, instituts i universitats. T’interessa?
L’associació de la Lluita contra el Càncer, sempre present i activa, també necessita voluntaris…Sempre es pot ajudar, ni que sigue escoltant, a qui ho necessita. Ho podries fer?
Una altra tasca de voluntariat és la de la Creu Roja, acompanyant gent gran, famílies en problemes, xiquets i xiquetes. Que et sembla?
Ja fa molts d’anys també que em van invitar a una reunió de donants de sang. La idea era muntar una associació i buscar voluntaris. Al principi va costar d’arrancar, però com que ningú s’animava, vaig oferir-me a fer de secretària, que era una tasca pesada, però mai me n’he penedit. Ara fan una feina imprescindible. Vols ajudar?
He d’anar acabant i deixaré moltes “ofertes” per fer voluntariat, però no vull deixar de convidar-vos al Menjador Mossèn Sol, de Càritas. Des del primer dia que hi vaig anar en unes amigues, a portar unes pastes per celebrar el nostre sant tortosí Francesc Gil de Federic, vaig tenir la sensació d’estar “en família”. Ens van tractar amb tanta naturalitat i afecte que vaig pensar: “això s’ha de donar a conèixer més. Ves-hi un dia!
Vos he invitat a participar en aquests voluntariats, i en quedarien molts d’altres, perquè tinc la convicció que ajudar, donar-se als altres, aporta molta més satisfacció i et fa més feliç que qualsevol altra cosa.
