El festival Front de cinema de conflicte i pau, que enguany arriba a la cinquena edició, torna a sortir al rescat de la memòria. La mostra, que es tancarà este dissabte amb dos treballs del cineasta palestí Mohamed Jabaly, va obrir amb un documental senzill i alhora excel·lent d’Ander Iriarte i Amaia Merino, Indarkeriaren Oi(h)artzunak (Que se sàpiga), premi del públic al Festival de Sant Sebastià. La pel·lícula, basada en fets tant sagnants com reals, concentra durant una hora l’expressiva narració de la filla del metge d’Ondárroa Esteban Muruetagoiena, que va exercir als anys 70. Un comando d’ETA va segrestar-lo a casa seua, a ell i a la seua família, perquè atengués i amagués un ferit durant 17 dies. Després, en lloc de ser considerat com una víctima de la banda terrorista, va ser detingut diversos cops amb el pretext d’haver-hi col·laborat. L’any 1982, el del mundial de futbol que va donar projecció internacional a una Espanya ja democràtica, Esteban va morir, oficialment d’un infart, després d’haver encaixat nou dies consecutius de tortures inhumanes a la comandància de la Guàrdia Civil de Madrid.
La seua filla, Tamara, era una nena quan el pare va ser humiliat i assassinat. A la casa familiar, no se’n va parlar més, de tot allò, fins que ella creix, estira el fil de la mort del seu aita i topa amb les dures circumstàncies que la van propiciar. Quaranta anys després, el doctor Muruetagoiena, gràcies a la persistència de la seua filla, va ser finalment reconegut com a víctima de tortura. El documental alterna el relat potentíssim i a cor obert de Tamara, que explica en una entrevista la tragèdia familiar, amb recreacions dels fets a través dels dibuixos animats d’Adur Larrea. Una manera molt didàctica d’explicar la memòria en dibuixos, sense treure-li ni un grau de realisme a la història.
