Els jutges de pau van realitzar 25.496 actuacions a les Terres de l’Ebre durant l’any 2023, segons dades del Departament de Justícia de la Generalitat. Esta xifra representa una disminució del 5,32 % respecte a l’any anterior. La major part de les actuacions (16.485) se van centrar en tràmits relacionats amb el registre civil, com ara certificats de naixement, defunció o matrimoni, entre d’altres. Del total d’actuacions fetes, 10.111 es van trametre als jutjats de primera instància i instrucció d’Amposta, mentre que als de Tortosa se’n van enviar 9.734 i als de Gandesa, 5.651.
A la regió de l’Ebre, hi ha un jutge de pau a tots els municipis, excepte a Tortosa, Amposta i Gandesa, que compten amb jutjats de primera instància i instrucció propis. Segons la Secretaria de Relacions amb l’Administració de Justícia de la Generalitat, el 65,33 % de la població de Terres de l’Ebre residia l’any passat en municipis amb jutjat de pau, i la mitjana de població d’estos municipis era de 2.760 habitants.
Tràmits senzills
Les funcions dels jutges de pau se centren en la gestió de tràmits senzills i no conflictius, com ara les inscripcions de naixements, matrimonis, defuncions i l’expedició de certificats a través del Registre Civil. També resolen qüestions judicials menors, com demandes de poca quantia o actes de conciliació, i tenen un paper rellevant en la mediació de conflictes entre veïns o en disputes comunitàries menors. No obstant això, la gran part de la seua activitat en estos àmbits se limita a la tramitació d’exhorts (comunicacions dirigides al jutge competent per a informar sobre una incidència o petició). En este sentit, els jutjats de pau de la regió de l’Ebre van realitzar 6.081 actuacions en l’àmbit civil, de les quals 5.418 van ser exhorts; 108, actes de conciliació, i 71, judicis verbals. En l’àmbit penal, se van dur a terme 3.585 procediments, dels quals 3.287 van ser exhorts, mentre que la resta es van dividir entre diligències prèvies (90) i altres actuacions.
Les dades facilitades per la Generalitat també inclouen el total d’inscripcions (636) i certificats (2.181) fets a través del Dicireg, la nova plataforma digital implementada per a modernitzar i agilitzar els processos administratius relacionats amb el Registre Civil.
Els jutjats de pau són imprescindibles, ja que permeten a la ciutadania evitar desplaçaments a ciutats com Tortosa, Amposta o Gandesa per a gestionar tràmits o qüestions legals de baixa complexitat. Els jutges de pau són triats pels ajuntaments i nomenats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per un mandat de 4 anys.
Els municipis que compten amb jutjats de pau reben una subvenció anual que depèn del seu nombre d’habitants, amb quantitats que oscil·len entre els 408 (fins a 299 habitants) i els 8.160 euros (40.000 o més habitants). En conjunt, la Generalitat ha destinat 1.606.320 euros per a finançar esta institució a tot Catalunya. Este suport econòmic assegura el bon funcionament dels jutjats de pau, que tenen un paper fonamental en els municipis més petits.
Supressió dels jutjats
El Projecte de llei de mesures en matèria d’eficiència del Servei Públic de Justícia, actualment en tràmit al Congrés dels Diputats, proposa la supressió dels jutjats de pau. La llei busca reorganitzar i modernitzar el sistema judicial per a fer-lo més àgil i eficient tot substituint els jutjats de pau per oficines judicials gestionades per personal funcionari.
Les noves oficines judicials assumirien les funcions que ara exercixen els jutges de pau, com la gestió del Registre Civil, així com altres tràmits administratius i judicials menors. L’objectiu principal de la reforma és centralitzar i professionalitzar estos serveis i oferir més recursos tècnics i humans per a millorar-ne el funcionament.
Esta mesura ha generat debat, ja que els jutges de pau tenen un paper clau en municipis petits. Els detractors temen que la desaparició d’estos jutjats locals afecte la proximitat del servei judicial a les zones rurals, mentre que els partidaris consideren que la professionalització millorarà la qualitat del servei.
Oposició a la desaparició dels jutges de pau
El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat, Ramon Espadaler, ha defensat la figura dels jutges de pau destacant-ne la proximitat i el paper fonamental en la resolució de conflictes veïnals i la gestió de tràmits judicials senzills. Durant un acte de l’Associació Catalana en pro de la Justícia, emmarcat dins del Dia de la Justícia de Pau (19 d’octubre), Espadaler ha ressaltat que els jutjats de pau són “la cara més propera de la justícia” i ha subratllat la seua importància com a primer nivell de justícia de proximitat. El conseller ha expressat la voluntat del Govern de la Generalitat de preservar esta figura i, fins i tot, ampliar-ne les competències, en el marc de les futures oficines municipals de justícia. Espadaler també va traslladar aquesta demanda al ministre de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, reforçant el compromís del Govern amb la justícia de pau i el seu arrelament en els municipis petits.
