Transicions

El Govern transferirà, en unes setmanes, els fons nuclears pendents de 2023, uns 55 milions d’euros que s’injectaran a les àrees de les centrals per diversificar l’economia i crear un teixit econòmic alternatiu. En uns mesos, ja aquest 2025, haurem de veure, doncs, els primers fruits del Fons Nuclear i valorar si la gestió està sent encertada per transformar l’economia de la zona. A la vegada, serà temps d’engegar ja el compte enrere pel tancament, si realment s’acaba complint el calendari previst pel Govern de Pedro Sánchez. Ascó I hauria de tancar l’any 2030 i Ascó II, el 2031. Cinc anys de coll, -i el desmantellament- per fer la transició econòmica. Paral·lelament, però, la proposta d’allargar la vida de les centrals creix entre els països europeus, i també al carrer. Segons el darrer estudi sobre energia de l’Institut Elcano, la població de l’Estat ha canviat la seva consideració al voltant de l’energia atòmica. Si el 2019 un 24 % de la població reconeixia estar a favor -o molt a favor- d’allargar la vida útil de les centrals, el 2023 la xifra havia crescut fins al 43 %. Actualment, la producció d’energia nuclear ocupa un 53 % del mix energètic a Catalunya i la proliferació de renovables segueix sense complir amb el calendari previst, i sense consens territorial. I, tot plegat, davant el gran repte de l’electrificació de sectors com els transports -amb l’expansió del ferrocarril-, la indústria i els serveis. L’anomenada transició energètica sembla que cada cop requereix més de l’energia nuclear fins que les noves centrals de renovables no esdevinguin una alternativa sòlida i fiable. De la mateixa manera, la transició econòmica al voltant de les centrals també requereix més anys d’energia nuclear.