“Mos han dixat tocats de mort”, així de contundent s’ha mostrat el secretari de la Confraria de Pescadors Verge del Carme de la Ràpita, Joan Balagué, després de conèixer l’acord a què han arribat els ministres de pesca de la Unió Europea en el marc del Consell d’Agricultura i Pesca, celebrat dilluns i dimarts a Brussel·les, i on s’ha acordat mantindre la proposta inicial de la Comissió de reduir la pesca d’arrossegament a 27 dies a l’any.
Després de dos dies d’intenses negociacions, se va aconseguir tancar un acord la matinada de dimecres pel qual s’accepta com a punt de partida els 27 dies de pesca que es podran ampliar fins a un màxim de 130 dies a l’any -el límit actual- si els pescadors implementen mesures mediambientals compensatòries. En total en són 12 i poden ser acumulatives. “Si els pescadors s’adapten i implementen les mesures que hem acordat, podran pescar els mateixos dies o gairebé els mateixos d’este darrer any; el missatge que volem enviar és que mantindrem els dies d’activitat i les oportunitats pesqueres d’una forma més sostenible”, va assegurar el comissari europeu Costas Kadis, en la compareixença posterior a la reunió dels ministres d’Agricultura i Pesca de la Unió Europea on se va desencallar l’acord.
Entre les mesures de compensació hi ha l’ampliació de la malla de les xarxes d’arrossegament fins als 15 mil·límetres, que permetrà incrementar el nombre de dies feiners en un 9,3 % respecte als 27 dies que plantejava inicialment la Comissió. A més, entre les mesures compensatòries s’inclouen accions com el canvi de les portes que s’usen en les xarxes d’arrossegament i també es valoraran factors com ara que una embarcació estiga afectada per un període de veda. La posada en marxa de modificacions abans de l’1 de maig de 2025 també permetrà incrementar els dies d’activitat. Al mateix temps, si un país aconseguix que un percentatge mínim de la seua flota aplique mesures sostenibles també es podrà aplicar a si mateix un augment de dies d’activitat. En paral·lel, la Comissió Europea ha apuntat que els pescadors se podran beneficiar del Fons Europeu Marítim de Pesca i Aqüicultura per a dur a terme part d’estes modificacions que contempla el document. L’acord entrarà ja en vigor l’1 de gener de 2025.
Mesures de difícil compliment
Des del sector alerten, però, que les mesures imposades són de molt difícil compliment, ja que a més de la pèrdua de dies d’activitat també perdran capacitat de pesca, cosa que posa al límit la seua viabilitat. Tant la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors com la Confraria Verge del Carme de la Ràpita, la més important de Catalunya en pesca d’arrossegament, han fet una valoració molt negativa de l’acord i lamenten que no s’haja defensat una moratòria, que era la postura inicial d’Espanya, França i Itàlia. “La premissa era que anaven a Brussel·les a defensar el sector, però el que s’ha fet és donar una patada avant, ja que l’acord que hi ha hagut és el d’aprovar els 27 dies amb el xantatge que si es passen una sèrie de mesures mediambientals, te’n donaran més”, ha assegurat a l’ACN el secretari de la Confraria de Pescadors Verge del Carme de la Ràpita, Joan Balagué. “Ens dixen tocats de mort, perquè no és viable treballar només els dies que ens estan donant”, ha denunciat. També lamenten que les mesures imposades faran reduir la seua capacitat de pesca, ja que si bé amb el canvi de les xarxes d’arrossegament per malles més amples se poden guanyar 2,5 dies de pesca, els pescadors alerten que les embarcacions perdran capacitat de pesca. Algunes espècies no es podran capturar amb malles més grans, com les vetes, el sepió i altres “de gran valor econòmic”, i els pescadors reduiran la facturació. Una altra de les preocupacions dels pescadors és que algunes de les modificacions no poden ser d’aplicació immediata, encara que se’ls oferisca ajuts del Fons Europeu Marítim de Pesca i Aqüicultura. Joan Balagué, de la Confraria de la Ràpita, ha tornat a exemplificar-ho amb la mesura de les xarxes, ja que el canvi de malles tardarà entre tres i cinc anys a poder-se fer. “No hi ha cap estudi que demostre la viabilitat de la mesura, però en tres o cinc anys, aquí no quedarà cap embarcació d’arrossegament perquè no ho podran aguantar”, ha advertit.
Els governs català i espanyol han valorat que l’acord pot mantindre l’activitat al Mediterrani, però han admès que les mesures exigides són complicades. Este divendres, les confraries se reunixen amb el conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, Òscar Ordeig.
