El comissari de Pesca de la Unió Europea i el ministre Planas han venut l’acord al qual van arribar la matinada de dimecres els diferents ministres com una concessió al sector, però els pescadors no ho interpreten de la mateixa manera, ni de bon tros. L’entesa implica, d’entrada, la mateixa reducció dràstica dels dies de pesca que va plantejar Brussel·les en relació a la pesca d’arrossegament. I si bé és cert que en cas d’aplicar una sèrie de mesures mediambientals, les embarcacions aniran guanyant dies de treball a la mar, cal tindre en compte que el desplegament d’estes mesures implica uns costos i unes obligacions que potser tots els pescadors no podran assumir. És indispensable que les administracions, començant per Brussel·les i seguint per l’Estat i la Generalitat, despleguen ajuts al sector.
És obvi que la sostenibilitat ha de ser un deure per a un sector que ha de tindre mirada llarga i que és el primer interessat a no esgotar el peix, però este mateix sector, i especialment el de l’arrossegament, ja ha fet en els darrers anys molts esforços perquè la pesca siga més selectiva. De fet, algunes de les mesures que ha reclamat Europa, ja les aplicava el sector pesquer a Catalunya. Europa ha de marcar el camí de l’equilibri mediambiental, però hauria de modular més bé el ritme i evitar acceleracions que poden resultar letals per a una part de la flota pesquera, així com frenar el consum de peix procedent de països que no respecten les limitacions que es volen imposar a la costa europea de la Mediterrània.
