Les imàtgens d’inundacions en mesos de setembre a Alcanar o Santa Bàrbara són molt presents en la memòria col·lectiva. Les pluges torrencials, cada cop més freqüents i intenses, han obligat institucions i veïns a replantejar-se com conviure amb un fenomen natural que, segons els experts, se pot agreujar amb el canvi climàtic.
El geòleg Álvaro Arasa recorda en una entrevista a Canal TE que les condicions actuals del Mediterrani són especialment preocupants a causa de la seua temperatura: “Estem parlant de 30, 31 o 32 graus i de cara a la tardor això és un problema perquè s’allibera tota esta energia acumulada, però esperem que l’aleatorietat del moviment de les masses d’aire no ens afecte de manera directa”. Segons Arasa, estos episodis que afecten les Terres de l’Ebre són les llevantades que carreguen les masses d’aire d’humitat i, en topar amb relleus com la serra del Montsià o els Ports, generen pluges torrencials.
Litoral i prelitoral, els més afectats
El geòleg assenyala que la franja de vint quilòmetres de costa és la més exposada i que els darrers quatre anys han sigut especialment durs: “Hem tingut episodis que han obligat a crear taules de consens a Alcanar, a estudiar drenatges a Ulldecona o a executar obres d’emergència a l’Aldea i Santa Bàrbara”. Tot i això, alerta que les actuacions que s’han anat fent fins ara des de les administracions sovint cobrixen només un 35 o 40 % del risc real, per tant s’hauran de revisar algunes obres, segons Arasa.
“El paper ho aguanta tot, però si no es fan els càlculs correctes, després arriba la realitat i les sorpreses”, denuncia Arasa. La gestió de les lleres és un altre punt de debat. Alguns defensen no intervindre-hi per a mantindre la vegetació com a element de retenció, mentre que altres alerten que l’excés de canyes i residus obstruïx el pas de l’aigua i pot provocar efectes d’embassament.
Renaturalització a Alcanar
Malgrat el panorama incert, alguns municipis han començat a actuar amb determinació. Mireia Garriga, regidora d’Urbanisme d’Alcanar, explica que al Fondo de Jan, un dels punts més conflictius, “s’han mantingut reunions amb veïns i amb Costes per a aconseguir renaturalitzar la zona del barranc”. D’esta manera, s’arrancarà una part del passeig de les Cases d’Alcanar, perquè l’aigua puga arribar directament al mar i s’eviten així inundacions al tram final del barranc.
En paral·lel, l’Ajuntament ha previst actuacions a la urbanització de l’Estona, davant el càmping Alfacs, on s’enderrocarà una edificació construïda al mig del barranc del Llop que dificultava el seu drenatge. D’altra banda, el consistori té sobre la taula un projecte de renaturalització del barranc de Sant Jaume al seu pas per les Cases d’Alcanar, amb un cost de 3,5 milions d’euros. “El projecte ja està redactat i ara busquem finançament d’altres administracions”, explica Garriga.
A més, Alcanar participa en el projecte europeu Resist, que pretén millorar la coordinació entre institucions i la capacitat de resposta davant emergències climàtiques. “Se podrà comunicar de manera àgil i efectiva cada cop que hi haja un risc imminent; directament l’Ajuntament podrà comunicar-se amb els veïns per a explicar-los què està passant”, subratlla la regidora.
L’interior del Montsià, afectat pels barrancs
A Masdenverge, l’Ajuntament està centrant els esforços en la reparació i millora dels camins afectats pels aiguats del 3 de setembre del 2023, a les zones més pròximes al barranc de la Galera. Els trams més problemàtics s’han reforçat amb formigó armat, mentre que a la resta s’ha optat per l’asfalt, amb l’objectiu de resistir millor futures pluges intenses. També s’han consolidat esculleres i canalitzacions per a reduir l’impacte directe de l’aigua.
Per la seua banda, l’alcalde de Santa Bàrbara, Lluís Gimeno, ha recordat que l’últim episodi d’aiguats el 2023 va afectar greument el centre del poble i diverses cases situades en zona inundable. Des de llavors, l’Ajuntament ha completat el col·lector soterrat i ha eliminat barreres arquitectòniques per a millorar el desguàs de l’aigua. Gimeno ha assenyalat que el consistori té previst culminar el projecte amb la construcció de basses de laminació, que permetran minimitzar l’impacte de futures pluges fortes. Segons ha dit, “l’objectiu del projecte de les basses és que dixe de ser un projecte i que prompte puga ser una realitat i que quan hi haja un aiguat de dimensions considerables, l’impacte que puga tindre al poble siga cosa del passat”.
A Ulldecona s’estan a punt de finalitzar les obres de canalització i de substitució del pont del barranc de Sorolla al seu pas pels Valentins, un dels punts negres del municipi. Esta actuació, compromesa per la Generalitat després dels aiguats del novembre passat, ha de posar fi a les inundacions que afectaven habitatges del nucli urbà cada vegada que el barranc se desbordava. Paral·lelament, l’Ajuntament treballa en la millora dels accessos a la Miliana i en la reparació dels camins rurals afectats pels darrers aiguats. L’alcaldessa Núria Ventura ha subratllat que al llarg de 2025 s’hauran invertit prop de 200.000 € en la xarxa viària municipal, però ha reclamat a la Generalitat que assumisca el manteniment dels lligallos, que “són les infraestructures més vulnerables, són titularitat del Departament d’Agricultura i fa molts anys que no reben cap inversió”.
En este sentit, el geòleg Álvaro Arasa insistix que la prevenció no pot quedar només en mans dels ajuntaments: “Caldran pressupostos de la Diputació, de la Generalitat i del Govern central. Al final, el que està en joc és la seguretat dels ciutadans”.
