Aliança Catalana es presenta com un partit valent, disposat a dir “les coses pel seu nom”. Però darrere d’aquest discurs només hi ha intolerància. En el camp dels drets LGBTI, el seu relat és especialment pervers: utilitzen l’LGBTI-fòbia com a coartada per justificar el seu racisme. Ens diuen que volen “protegir-nos” de les persones migrants perquè, segons ells, no respecten la diversitat. Però és un miratge: quan tenen oportunitat, són els primers a ridiculitzar les persones trans, a menysprear les famílies diverses o a qüestionar la celebració de l’orgull.
Aquest doble joc és perillós. No defensen els nostres drets, els instrumentalitzen per dividir i estendre la por. I això té conseqüències reals: adolescents LGBTI que continuen patint assetjament a l’escola, agressions homòfobes als carrers i una societat que veu com es banalitza el discurs d’odi cada vegada que se li dona altaveu i avala les agressions.
Catalunya ha estat pionera en la defensa dels drets LGBTI, amb lleis i iniciatives que han fet del nostre país un referent. Permetre que un partit que normalitza l’odi marqui agenda seria un retrocés inacceptable. La llibertat d’expressió no pot convertir-se en excusa per negar la llibertat de les persones LGBTI.
El nom “Aliança” és irònic: el que realment uneixen són el racisme, el masclisme i l’LGBTI-fòbia. Cal recordar que aquest partit té el primer regidor de Catalunya inhabilitat com a càrrec públic per titllar de càncer al col·lectiu. Davant d’això, la resposta ha de ser clara: més drets, més visibilitat i més compromís amb una Catalunya diversa. Els drets humans no són moneda de canvi.
