HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catQuè ens diu realment la vaga general

Què ens diu realment la vaga general

La jornada de vaga general ha tornat a posar sobre la taula qüestions tan rellevants com l’accés a l’habitatge, l’evolució dels salaris o el cost de la vida. Són preocupacions reals i àmpliament compartides que mereixen una resposta política, econòmica i social a l’altura dels reptes que tenim al davant.

Més enllà del debat sobre les reivindicacions concretes, la jornada també deixa algunes reflexions que convé analitzar amb serenitat.

Una de les poques referències objectives disponibles és l’evolució de la demanda elèctrica. Les dades registrades per Red Eléctrica apunten a una afectació de l’activitat econòmica sensiblement inferior a la d’altres convocatòries de vaga general. Tot i que aquest indicador no permet determinar directament el nombre de persones que van secundar la vaga, sí que ofereix una aproximació objectiva al seu impacte sobre l’activitat productiva.

La conclusió més immediata podria ser que la convocatòria va tenir un seguiment limitat, si ho comparem amb les vagues generals del 2012. Però probablement aquesta lectura és massa simple.

La societat actual no és la mateixa que la de fa catorze anys. El teletreball, la digitalització, la transformació de l’estructura productiva, el pes creixent dels serveis i les noves formes de mobilització social han modificat profundament la manera com funciona l’economia i també la manera com la ciutadania expressa el seu desacord.

La paradoxa és evident. Conviuen un malestar real davant qüestions com l’habitatge, la pèrdua de poder adquisitiu o les oportunitats dels joves, i una dificultat creixent perquè les eines tradicionals de protesta produeixin un impacte comparable al que tenien en altres moments històrics.

La jornada també va deixar episodis violents que no podem ignorar. A Barcelona es van produir destrosses en establiments, crema de contenidors i llançaments de material pirotècnic contra els agents, després que les manifestacions haguessin transcorregut sense incidents.

Cal diferenciar amb claredat aquests comportaments de l’exercici legítim dels drets de vaga i manifestació. Quan una mobilització deriva en violència, coaccions o destrucció, el debat deixa de centrar-se en les reivindicacions que l’havien motivada i passa a girar al voltant dels incidents. Els primers perjudicats són, sovint, els mateixos objectius socials que es pretenia defensar.

Potser la pregunta més interessant que ens deixa aquesta vaga no és si ha estat un èxit o un fracàs. La qüestió és si els instruments de representació i mobilització que van ser determinants durant dècades continuen sent els més adequats per afrontar els reptes d’una societat profundament transformada.

El pensament humanista aplicat a l’empresa parteix de la idea que aquesta no hauria de ser entesa únicament com un espai de confrontació d’interessos, sinó com un projecte compartit que exigeix participació, corresponsabilitat i cooperació. Aquesta perspectiva no elimina les legítimes diferències entre empreses i treballadors, però permet abordar-les mitjançant el diàleg, els compromisos i la recerca de solucions compartides.

Des de les Terres de l’Ebre, aquesta reflexió adquireix una dimensió especial. El nostre territori afronta oportunitats extraordinàries vinculades a la reindustrialització, la transició energètica, la innovació, la protecció dels espais naturals i l’aprofitament dels Fons de Transició Nuclear. L’aprofitament d’aquestes oportunitats dependrà menys de la confrontació i més de la nostra capacitat per generar confiança, cooperació i projectes compartits.

La jornada de vaga ha expressat inquietuds legítimes presents en una part de la societat. Ara el repte és transformar aquestes inquietuds en propostes, acords i solucions.
Aquest és també el repte que ens deixa la vaga: evitar que la confrontació o la violència esborrin la legitimitat dels problemes plantejats i construir espais on empreses, treballadors, administracions i societat civil puguin convertir el malestar en respostes compartides. És aquí on ens juguem no només el futur de l’economia, sinó també la qualitat democràtica i la cohesió social del nostre país.

Andreu Andreu Pérez Santiago
Andreu Andreu Pérez Santiago
empresari i president de l’AECE
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

Últimes notícies