A finals de 1976 i principis de 1977, s’escenificaren, gairebé tots al cinema Fèmina de Tortosa, els actes públics de presentació a les Terres de l’Ebre dels nous partits polítics democràtics prohibits i perseguits fins aleshores. El primer fou Convergència, el 31 d’octubre de 1976 amb participació de Ramon Ferrando, Joan Martí i Jordi Pujol; el 27 de febrer, fou ERC, amb Josep Subirats Piñana, Josep M. Poblet i Heribert Barrera; el 13 de març, el PSC, on vaig parlar jo, com a cap del partit al territori, precedint Eduardo Martín Toval i Joan Raventós; i el 29 d’abril, el Partit Carlí, intervenint Josep Enric Simó, Víctor Cervera i Josep Badia. El PSUC, amb prudència, va optar per fer la presentació en el marc d’un homenatge a Rafel Vidiella, el 26 de febrer, al Parador Cardona, amb parlaments de Montserrat Roig, Fernando Torres i el mateix Vidiella; el primer míting comunista, després de ser legalitzat a l’abril, fou el 20 de maig, al Casal Tortosí, amb Josep M. Castells, Agustí Forné i Gregorio López Raimundo.
Per la seua part, els partits derivats de l’anterior règim també es feren públics a les mateixes dates. La dreta reformista de Tortosa, a instàncies de Fernando Bau, havia posat en marxa el partit que pretenia ser la continuïtat aperturista del règim amb el nom d’Unió Catalana. A Tortosa va quedar configurada a mitjan 1976, entre altres, amb el mateix Bau, David Català, el notari Lluís Vives, Rodolfo Lamote, Josep M. Franquet i Antonio Faura, que era el president provincial. L’11 de febrer es presentà en un acte celebrat a Santa Bàrbara. El mes següent, però, es trencaren i el partit va acabar dissolent-se. Bau s’incorporà a Alianza Popular, fundada per set ministres de Franco i encapçalada per Federico Silva Muñoz i Fraga Iribarne. Antonio Faura es passà a la Unión de Centro Democrático creat aquell mateix mes pel president del govern Adolfo Suárez i que a nivell provincial fou potenciat pel governador Francesc Robert Graupera.
Uns i altres van acudir a les primeres eleccions generals democràtiques el 15 de juny de 1977, fa mig segle. A les comarques ebrenques, amb participació del 78 %,, el comportament electoral es decantà més a la dreta que al conjunt de l’Estat, que a Catalunya i a la província de Tarragona. Guanyà la UCD (38,56 %) el doble que els socialistes (19,85 %) i molt per sobre del PSUC (14,65 %) i Convergència (13,50 %).
Fou elegit diputat Antoni Faura (que ocupava el segon lloc per UCD) i senador Josep Subirats (a proposta d’ERC, partit en el qual militava) a la candidatura unitària PSC, PSUC, ERC. Aleshores ERC era irrellevant fins al punt que Subirats Piñana es passà al PSC, on feu carrera. La dreta franquista (AP), amb Fernando Bau com a cap de llista provincial i Joaquin Fabra com a candidat a senador, va quedar escombrada escandalosament i suposà la retirada de tots dos de la vida política. Els representants de les Terres de l’Ebre a les altres candidatures —jo, a la socialista; Jordi Just, per Convergència, i Conrad Rebull i Josep M. Castells, pel PSUC— també van quedar fora.
Tornem a les eleccions de la propera setmana. Solament un partit presenta el cap de llista ebrenc: Norma Pujol, de Flix, per ERC; Eva del Amo, de l’Ametlla de Mar, ocupa el segon lloc de Junts i Eva Amposta, del Pinell de Brai, el tercer per la candidatura dels Comuns. A la llista del PSC cal arribar al cinquè lloc per trobar a Montserrat Latorre, de Móra d’Ebre. Pel que fa al Senat, hi ha tres candidats, tots de Tortosa: Manel de la Vega (PSC), Xavier Faura (d’ERC) i Felip Monclús (de Junts), als quals les enquestes auguren sort diferent. Ni el PP ni Vox presenten cap candidat de les Terres de l’Ebre ni al Congrés ni al Senat.


