Que calia trencar el debat tabú de les expropiacions i enderroc d’habitatges ubicats al mig del pas de l’aigua i dixar de ser “ostatges de l’atzar”, ja ho va començar a posar sobre la taula l’alcalde d’Alcanar entre el 2023 i el 2024, tot i que el Govern del seu mateix partit, ERC, encara volia mantindre esta opció com l’última, com la més remota. Ara, després d’un parell d’anys i una nova clatellada en forma de pluges torrencials, el Govern de la Generalitat, actualment del PSC, sembla que comença a tindre clar, segons ha expressat esta setmana la seua portaveu Sílvia Paneque, que hi ha cases habitades que no poden estar dins dels barrancs; que és una imprudència que es pot convertir en imperdonable en qualsevol moment.
El 12 d’octubre es van tornar a viure moments de màxima tensió en municipis del Montsià, com Alcanar mateix, que afortunadament se van resoldre amb rescats i sense haver de lamentar cap vida humana, però la ruleta ara ja gira cada any una o dos vegades, cosa insostenible. Alcanar, d’acord amb l’executiu d’Illa i els primers veïns afectats, ja ha posat fil a l’agulla per a l’expropiació de 10 habitatges situats allà on no s’havien d’haver construït mai. Si el pla s’acaba duent a terme, pot suposar un punt d’inflexió en el qual se puguen emmirallar altres administracions i comunitats afectades i pot desbrossar, d’esta manera, un camí que en alguns casos no té alternativa. Com més aviat se digerisca que hi ha ciutadans que hauran de traslladar per força la seua llar i més se recórrega a esta via dràstica, menys riscos per a la vida de les persones s’assumiran durant els cada vegada més freqüents episodis meteorològics violents.
