Amposta accelera el diagnòstic històric de l’impacte de la tempesta Alice. Molt més enllà dels degotalls en equipaments municipals, les barrancades se van endur la galeria de tir d’aire comprimit, el terra del Club Esportiu, una part del circuit i unes obres de reg sostenible al camp de motocròs de l’Oriola, o una calçada i una vorera del polígon amb el mateix nom, segons llista l’alcalde, Adam Tomàs, que constata que la factura inclou “coses que no havien passat mai”. Entre elles, la inundació d’habitatges a la zona dels Ullals de Baltasar [vegeu complement], on hi ha hagut famílies que gairebé han hagut de llançar-ho tot perquè el nivell de l’aigua es va apropar al metre d’alçada dins de les cases.
No només en este àmbit se van veure afectades cases disseminades o accessos a finques, “Hem estat arreglant camins d’urgència perquè la gent pogués entrar o sortir de les seues finques”, resumix l’alcalde el treball dels dispositius de resposta, en coordinació amb Protecció Civil i altres administracions. Encara dimarts, 21 d’octubre, nou dies després de l’esclafit de l’Alice, hi havia una persona que no havia pogut sortir de casa, tot i que es trobava bé de salut.
També hi ha hagut afectacions destacades per inundació a negocis privats com Vivers Baiges Esquerré, d’hivernacles, o Comercial Arques, de materials per a la construcció. El que sí que s’han pogut evitar, a diferència d’altres municipis com Godall, són afectacions estructurals a immobles. “El sistema d’inundació de tota la plana deltaica és molt lent, l’aigua puja molt a poc a poc”, explica Tomàs. Això faria que no es generen riuades prou violentes per a fer malbé les cases.
El consistori està acabant de fer valoracions de danys —una primera estimació s’enfilava fins als dos milions d’euros en instal·lacions municipals—, i hi ha la possibilitat que l’equip de govern duga al pròxim ple municipal la sol·licitud de zona greument afectada per una emergència de protecció civil, l’antiga zona catastròfica. En este sentit, però, l’Estat ja ha manifestat la intenció de fer una declaració única que incloga els diferents municipis afectats.
Mobles i electrodomèstics irrecuperables, gallines ofegades i un canvi de perspectiva
L’aiguat del 29 de setembre hauria saturat el subsol i, amb el nivell freàtic molt alt, l’Alice va fer ploure sobre banyat, especialment a l’àrea dels Ullals de Baltasar. “Buidàvem l’aigua de les cases i al cap de dos hores tornaven a estar plenes”, detalla Adam Tomàs. L’Ajuntament ha facilitat bombes de buidatge o contenidors a més d’una vintena de famílies, que encara estos dies hi acumulaven béns afectats irrecuperables, mobles o electrodomèstics.
Un dels perjudicats als Ullals és Josep Caballé, que hi viu amb la seua dona. Explica al setmanari l’ebre que ja han tingut tres ensurts en poc temps, un el 2023 i els altres dos esta tardor. “Esta última vegada ha sigut tremend. El nivell de l’aigua va anar pujant i natros vam pujar al primer pis. Al camí, que era com si fos un riu, hi havia entre 80 centímetres i un metre d’aigua i dins d’algunes cases el nivell va arribar al metre i mig”, recorda este jubilat, que admet que la violència dels episodis cada vegada és major: “Va a més: la zona entre l’antiga plataforma de la Val de Zafan [la que ara esdevindrà via verda] i la carretera a la Ràpita es convertix en un llac”, assenyala. “Fa 75 anys que visc a esta zona i jo això no ho havia vist mai, i altres veïns de la meua edat, tampoc. Això és pla com la mà, no puc entendre encara ara com es pot inundar d’esta manera”, lamenta.
L’Estat va fer ulls més grans per a millorar la fluïdesa del barranc de Núvols per baix de la carretera N-340. Hi ha veïns que atribuïxen a estes obres l’excepcionalitat de les inundacions a la zona dels Ullals, però fonts municipals matisen que a la part de dalt del pont també hi ha hagut impactes mai vistos.
Per a la família de Caballé, la factura també serà inèdita: se’ls ha trencat el mur que sostenia la tanca i se’ls han ofegat les gallines; hauran de canviar el sofà i potser s’unflarà algun moble més de la humitat, i estan llançant tots els mobles vells que tenien al magatzem. Aficionat a la pagesia, Caballé també s’ha jugat el motocultor, la motoserra o la desbrossadora, entre altres.
A més, van passar por, perquè “no és el mateix que et passe a les 8 del matí que a les 8 de la tarde, sense llum ni aigua”. La bomba del pou que compartix amb dos veïns també va quedar inutilitzada, com la furgoneta i el turisme de la família, l’únic que podria cobrir el Consorci d’Assegurances. Pel que fa a la resta, Caballé reconeix que no tenia assegurança de la llar: “En viure al camp, entenia que no li podia fer mal a un altre veí, però ara ens haurem de fer una assegurança”. L’Alice ha canviat la perspectiva de la gent. Caballé mateix assegura que una parella jove de la zona ha decidit marxar a viure a un altre lloc.
