El Congrés ha rebutjat per 172 vots en contra i 171 a favor l’esmena que el PP havia introduït a la llei de mobilitat sostenible per prorrogar la vida útil de les centrals nuclears Ascó I, Cofrents i Almaraz. L’abstenció dels set diputats de Junts ha estat clau perquè el ‘no’ s’imposés per un sol vot de diferència. A més, el grup de Míriam Nogueras ha votat en contra de l’esmena del PP per congelar les taxes aeroportuàries d’AENA, que també ha caigut. En canvi, Junts, ERC i el PNB han donat suport a una altra esmena del PP que força Renfe a recuperar el compromís de puntualitat, és a dir, que es reemborsin els bitllets d’AVE, Avlo, Alvia, Euromed i Intercity en un 50% en cas d’endarreriment de 15 minuts i del 100% si és de 30 minuts.
El PP havia aprofitat la seva majoria absoluta al Senat per introduir a la llei de mobilitat l’esmena per “suprimir la data de cessament definitiu” d’explotació d’Ascó I, que es preveu per al 2030, Almaraz, previst pel 2028 i 2029, i Cofrents, també el 2030.
En el moment de la votació, l’executiu necessitava com a mínim una abstenció dels set diputats de Junts que desequilibrés en favor del calendari de tancament previst.
Finalment, després de mantenir el silenci sobre el sentit del vot en les últimes setmanes, Junts s’ha decantat per aquesta abstenció al Congrés, igual com va fer quan l’esmena es va sotmetre a votació al Senat, i també com havia fet en una proposició de llei que es va sotmetre al Congrés al mes de febrer.
La portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, ha advertit que la votació d’avui no canvia absolutament res respecte a la relació de Junts amb el PSOE. “Si algú pensa que perquè una esmena del PP no prosperi ha obtingut una victòria, més gran serà la derrota”.
En declaracions al passadís del Congrés, ha afirmat que l’esmena dels populars “no soluciona el problema que hi ha a Catalunya, però el problema existeix”.
“Aquesta és una qüestió molt important per Junts. Gairebé el 60% del subministrament elèctric de Catalunya prové de les nuclears i si avui es tanquessin les nuclears, quan algú pitja el botó de casa no tindria llum o l’hauria de pagar 10 vegades més cara”.
En aquest punt, ha acusat el president de la Generalitat, Salvador Illa, d’estar “donant l’esquena” a aquest “problema”. “La nostra pregunta és qèe pensa fer el president Illa, si pensa fer seguidisme del PSOE, que està donant l’esquena al problema o farà alguna cosa”.
Taxes d’AENA
Junts també ha votat amb la majoria de la investidura en contra d’una altra esmena del PP que plantejava congelar les taxes aeroportuàries. AENA havia advertit que les seves inversions depenien de la possibilitat d’incrementar les taxes, incloses les que tenen a veure amb l’ampliació de l’Aeroport del Prat.
Puntualitat a Renfe
Junts i ERC sí que han votat a favor i han permès que s’aprovés una altra esmena del PP perquè Renfe recuperi el compromís de puntualitat als trens de llarga distància. El govern espanyol sosté que la iniciativa no tindrà efectes pràctics i recorda que les indemnitzacions per endarreriments suposen un desemborsament de 40 milions d’euros a Renfe.
Les modificacions queden incorporades al text que ha quedat definitivament aprovat aquest dijous. De l’aprovació de la llei en depenia l’arribada de prop de 10.000 milions de fons NextGenerationEU. La llei permet per primera vegada que els ajuntaments estableixin peatges als seus municipis per reduir la contaminació. La norma penalitza les ciutats que no compleixin amb els projectes de sostenibilitat, impulsa la creació de zones de baixes emissions (ZBE), i potencia l’ús de la bicicleta.
Amb aquestes votacions llei de mobilitat sostenible ha quedat definitivament aprovada després d’una tramitació tortuosa. El Congrés va aconseguir desencallar la llei després d’un acord entre l’executiu espanyol i Podem per ajornar les inversions d’ampliació de l’aeroport del Prat fins al 2031. Després va passar pel Senat, on el PP va introduir diverses esmenes que s’han hagut de tornar a votar al Congrés dels Diputats.
La norma impulsa que municipis d’entre 20.000 i 50.000 habitants tinguin plans de mobilitat sostenible, o que empreses amb més de 500 treballadors també n’hagin de crear. També obliga els ajuntaments, polígons industrials i grans centres de treball públics i privats a dissenyar plans per impulsar el transport públic, la mobilitat a peu o en bicicleta. A més, la llei fa un pas endavant perquè els alcaldes puguin establir taxes que penalitzin la circulació de vehicles contaminants que no poden entrar a les zones de baixes emissions.
També crea el Sistema Nacional de Mobilitat Sostenible, que serà la matriu d’organismes que controlaran que els municipis compleixen les seves obligacions i creen i executen els seus plans de mobilitat sostenible. Hi estaran obligats també els ajuntaments d’entre 20.000 i 50.000, que disposaran d’un any des de l’entrada en vigor de la norma per crear zones de baixes emissions i crear aparcaments dissuassoris, entre altres, a més de carrils bici i zones de mercaderies.
A més, els polígons disposaran de 18 mesos per designar un “gestor de mobilitat” que executi els plans de mobilitat, i les empreses, públiques o privades, de més de 500 treballadors, hauran de fer el mateix en un termini de dos anys. Les empreses de més de 200 treballadors que estiguin en àrees urbanes de més de 500.000 persones hauran d’incloure als seus plans mesures per reduir la mobilitat a hores punta i establir punts de recàrrega per a cotxes elèctrics.
La llei també regula el transport col·lectiu a través d’empreses com BlaBlaCar per assegurar que el preu que paguen els passatgers per compartir despeses no esdevé un pagament per un transport col·lectiu.
A més, la llei estableix una substitució dels vols curts quan hi hagi una alternativa ferroviària inferior a 2,5 hores, i obliga ports i aeroports a utilitzar energia elèctrica o renovable. També estableix que hi haurà estacions de recàrrega elèctrica ultraràpida senyalitzades a tota la xarxa de carreteres de l’Estat, i que la DGT haurà de substituir les actuals etiquetes mediambientals per unes de més precises.
