Esta mateixa setmana, el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ha posat damunt la taula un debat que fa molt de temps que han ocupat anàlisis dels experts, tertúlies televisives i alertes de sociòlegs i educadors. Ara es vol prohibir l’accés a les xarxes socials a menors de 16 anys, mai no és tard quan arriba. Una mesura que, a priori, mos hauria de semblar a tots fascinant. És evident que els adolescents, i els nostres xiquets i xiquetes, estan perduts en la immensitat de la xarxa, on la llibertat d’expressió amaga un món fosc, on res és el que sembla i on la vulnerabilitat dels menors queda en mans de persones amb intencions poc ètiques.
I són precisament estes persones, les que tenen intencions de captar l’audiència més corruptible, que fan el crit al cel i s’abanderen de la paraula democràcia per a convertir-la en una carta blanca, on tot val. No és sorprenent que precisament persones com Elon Musk, responsable d’X, o Pàvel Dúrov, president de Telegram, hagin posat al centre de la seva diana estes mesures. Les seves xarxes socials són l’exemple perfecte d’este cau de merda que sota l’anonimat contribueix a la difusió de discursos d’odi i a la distribució pornogràfica sense control.
Dúrov enviava un missatge massiu als seus usuaris on titllava “d’amenaça a la intimitat” que el Govern espanyol controle l’accés dels menors amb dades personals com el nom i DNI. Com si ells no vulneressen els drets a la intimitat a canvi de mercadejar amb les polítiques de “protecció de dades”, que tants cops han estat filtrades i distribuïdes a tercers. Sí, ells. Quina barra tenen!
