El Museu de les Terres de l’Ebre ha posat en marxa un ampli dispositiu de conservació per a fer front a les afectacions per fongs detectades a la seua sala de reserves d’etnologia, on se custodien prop de 5.000 objectes. La intervenció, que ja està en marxa, combina tractaments ambientals, neteja manual i millores estructurals per a garantir la preservació del fons patrimonial.
Segons ha explicat la directora del Museu de les Terres de l’Ebre, Elena Fabra, el museu disposa d’una sala de reserves on se custodien prop de 5.000 objectes d’etnologia. “En els últims anys, les condicions climàtiques canviants han provocat alteracions en les unitats de temperatura i humitat, cosa que ha facilitat l’aparició d’infeccions fúngiques sobre els objectes. Això és especialment crític perquè moltes de les peces són delicades, com ara mobiliari de fusta, objectes de cuir o teixits, que són molt sensibles a la humitat i als canvis ambientals”, detalla Fabra.
Un cop detectat el problema, el Museu ha començat a abordar-lo: “Estem en un procés de posar ordre i solucionar tota esta problemàtica”, ha afegit. “Per això hem començat amb uns tractaments de desinfecció mediambiental i també desinfecció sobre les peces, i a banda d’això hem establert tota una sèrie de protocols amb l’equip de restauració del Museu, per a procedir al que és la neteja de totes les peces”, ha informat Fabra.
Les imatges dels treballs mostren la complexitat del procés: operaris equipats amb granotes de protecció, guants i màscares especialitzades intervenen peça a peça, utilitzant eines de precisió per a retirar restes de fongs incrustats en superfícies. La restauradora de béns culturals Maria Torta ha detallat que el protocol s’estructura en diverses fases: “Vam demanar al Centre de Restauració de Béns Mobles que fessen analítiques, i una vegada detectat el tipus de fong vam decidir quin tractament fer”.
El protocol comporta fer durant dos anys desinfeccions ambientals a la sala, però mentrestant se van intercalant faenes de neteja i eliminació de fongs: “La desinfecció, que la fem per nebulització, elimina la càrrega vírica i elimina els fongs, però després tota l’espora queda sobre la peça i el que hem de fer és netejar-la i eliminar-la”.
La neteja inclou primer una aspiració dels fongs amb uns aspiradors específics que tenen un filtre EPA, i després se fa una neteja humida per a eliminar tot el fong sobre la peça. En acabat esta es tornarà a col·locar, però també cal netejar els prestatges i les parets, per a fer una neteja integral de tota la sala.
Els treballs se duen a terme amb el suport d’un equip jove incorporat a través d’un pla d’ocupació municipal. “Hem estat dos setmanes amb ells, i intentarem continuar fent etapes de neteja, on anirem compaginant les desinfeccions ambientals amb la neteja posterior sobre les peces, mecànicament, per a eliminar els fongs, cada tres mesos”, ha concretat Torta. Paral·lelament, el Museu està executant millores en les infraestructures gràcies a una subvenció del Departament de Cultura. Fabra ha subratllat que han rebut una subvenció per tal de renovar el sistema de ventilació d’aire de les sales de reserva: tant la d’etnologia com les d’arqueologia i de natura. “L’objectiu és garantir que esta col·lecció es puga conservar en les millors condicions possibles durant els màxims anys possibles”, conclou Fabra.
