En el Dia Nacional de la Conciliació, des de SATSE Catalunya tornem a posar llum a una realitat que fa massa temps que arrosseguem: les infermeres i fisioterapeutes continuem treballant en un sistema que vulnera sistemàticament el nostre dret a conciliar. Treballem a torns, nits, caps de setmana i amb canvis d’última hora que ho condicionen tot. La nostra vida queda ajornada, com si fos prescindible.
Les dades ho demostren amb claredat: el 95 % de les professionals afirma que la manca de conciliació afecta la seva salut física o mental, i un 61,86 % es declara insatisfet amb la situació. La pressió és tan insostenible que un 66,99 % s’ha arribat a plantejar marxar de la professió. La manca de personal (65 %), els canvis de torn imprevistos (40,86 %), treballar caps de setmana (34,04 %) o conèixer les plantilles de feina amb poquíssima antelació (33,41 %) impedeixen fer plans a curt, mitjà o llarg termini. Família, parella, amistats i vida personal queden relegades a un segon pla sense cap justificació ni compensació.
Aquesta precarietat organitzativa no és fruit de l’atzar, sinó de decisions polítiques i de gestió que posen l’estalvi per davant de les persones. I no només perjudica les professionals: perjudica també els pacients i un sistema sanitari que perd talent, experiència i estabilitat.
Tot i això, des de SATSE continuem treballant. A nivell estatal, hem aconseguit que la reforma de l’Estatut Marc inclogui avenços reals en jornada i conciliació: generalització de la jornada de 35 hores, planificació anual, dret a la desconnexió digital i mesures de protecció per a professionals embarassades o majors de 55 anys.
Però no ens enganyem: no hi haurà igualtat real mentre les dones haguem de triar entre cuidar i cuidar-nos, entre créixer professionalment o atendre la família. No continuarem pagant la manca de conciliació amb la nostra salut ni amb el nostre futur. No permetrem que continuïn deixant la nostra vida en pausa.
