Les previsions del 19 de gener del 2026 postularen llevantada, alertes roges i quatre metres d’ones. L’endemà, 20-21, la fragilitat del delta de l’Ebre i l’estat esquelètic del front litoral va veure’s afectat a diferents punts erosionables com és habitual. També la barra de Buda es va erosionar formant-se un gorg d’una setantena de metres. En conseqüència, salinització i alteració ecològica de la bassa dels calaixos. La tempesta Harry va continuar actuant erosionant platges i salinitzant arrossars.
Ha hagut de passar més d’un mes perquè Costes Tarragona i la subdelegació del Govern donen a conèixer a MITECO les anomalies detectades al litoral deltaic, especialment a Buda, així com la necessitat de la seua regeneració. Potser han passat massa dies, però millor això que res, per tant, un punt a favor dels serveis tècnics.
Tanmateix, la regeneració del gorg de Buda consistirà en aportar arena “compatible”, tot reconstruint la barra i reforçant les dunes. Hem posat compatible entre cometes perquè no s’acaba d’entendre que, si les arenes litorals del delta de l’Ebre tenen un 5 % de carbonats i el 95 % són grans silicis arrodonits, per a què volem tants de grans angulosos carbonatats de Salou? A propòsit d’això, ens preguntem: com s’adaptaran les 20.000 tones d’arenes procedents de la pedrera de Cap de Salou del Port de Tarragona que han de ser forçosament de mineralogia carbonatada i angulosa?
De la cantera no s’obtenen arenes si no es tritura eficientment la roca calcària. Després ha d’arribar fins a una draga que les transportarà fins a Buda, on s’haurà de redistribuir per colmatar el gorg. Temps d’execució sis mesos. Durant este temps no es farà més gran el gorg? Tampoc s’entén el terme unes “obres d’emergència”. Amb una execució de mig any, podem parlar d’emergència?
En fi, entenem que processos semblants han d’anar acompanyats de projectes, impactes, toleràncies, etc., però qualsevol tècnica de regeneració de platges ha d’aportar materials compatibles en mida del gra, morfologia i mineralogia. Abans d’haver d’aplicar arena regenerativa es fa necessari la valoració del desgast i durabilitat de les partícules. S’ha de tenir present que els grans carbonatats poden tenir afectacions generals que depenen del grau de fracturació, dissolució i desgast per l’acció de les ones, tot afavorint la pèrdua del diàmetre de la partícula i conseqüentment ineficàcia.
Arenes de carbonat augmenten el desgast, mentre que els grans silicis tenen molta més resistència i durabilitat, a la vegada que ajuden a mantenir la costa i ralentitzar el retrocés de la platja. Bàsicament, en tota regeneració intervenen, entre altres, dos variables a considerar rellevants, la morfologia arrodonida dels grans i l’escassa fracturació, variables que intervenen significativament en la conservació i vida útil de la platja.
Per a què anar a buscar a Salou arenes carbonatades si no tenen futur al delta de l’Ebre? No seria millor anar al sud de Migjorn i aportar arenes d’allí on hi ha importants acumulacions? Són reflexions que ens podem anar fent a l’espera dels projectes definitius i justificadors de l’ús d’arenes carbonatades anguloses.
