Pujar a un cotxe i que no sone la ràdio, sinó una llista de Spotify; sopar a casa amb la televisió al davant i que no hi haja posada cap cadena, sinó Netflix; anar a fer un cafè i no fullejar el diari, sinó fer scroll a Instagram durant més estona de la que estaríem llegint el diari. Són escenes cada vegada més comunes que em porten a preguntar-me de manera no irònica: algú llegeix les notícies? No és cap secret: el periodisme —i els periodistes— passa per un moment delicat.
Ràpidament, em contesto que sí, algú ho ha de fer, si els mitjans de comunicació —almenys avui— continuen existint. Només ho fa una part de la població, perquè cada cop més es diu allò de “prefereixo no estar informat que estar mal informat”. Fins a cert punt, pot arribar a ser comprensible que s’haja perdut la fe en els mitjans tradicionals, però és un error pensar que no saber res del que passa al nostre voltant és millor. I, encara pitjor, dedicar-nos durant hores a consumir qualsevol altra mena de contingut sense saber d’on prové ni si és real.
En tot cas, entre els qui decideixen sí estar informats, no oblidem que no tots ho fan voluntàriament. La realitat és que són poques les persones que van a buscar les notícies, mentre que sovint són les notícies les que arriben a les persones. I no ens enganyem, perquè això passe cal recórrer a les que alhora són el nostre enemic: les xarxes socials. La nostra feina és publicar una notícia, però perquè se sàpiga de la seua existència cal compartir-ho a X, Instagram, Facebook, Telegram. Com més millor. Uns espais que canvien constantment els algoritmes i les regles del joc i que fan encara més difícil intentar subsistir.
Perquè este és el repte: subsistir. I, per fer-ho, no es pot fer altra cosa que adaptar-se a les noves maneres de fer i intentar escoltar l’oient, espectador o lector que sí, de tant en tant, ens vol escoltar, veure o llegir. Oferir-li allò que vol, com ara continguts més curts, clars i concisos, però sense renunciar a la rigorositat, l’ètica o la qualitat del periodisme. Però, per sobre de tot, subsistir.
