Els Mossos d’Esquadra registren, de mitjana, vuit incidents diaris amb armes blanques a Catalunya. Són bastants, però són menys que fa un any i, per tant, l’evolució positiva permet valorar l’eficàcia del pla Daga, que va entrar en funcionament el 2023 per a controlar la tinença i ús d’armes blanques a la via pública, especialment arran de l’augment de delictes en què s’utilitzaven estes armes.
En els últims dies una coincidència d’incidents amb ganivets arreu del país, especialment a l’àrea metropolitana de Barcelona —incloses dos morts— però també amb dos episodis a les Terres de l’Ebre, han portat a la consellera d’Interior, Núria Parlon, a admetre que estos repunts, encara que siguen ocasionals, fan “difícil defensar les dades”. Però més enllà de la preocupació generada entre la ciutadania, “no hi ha cap barem que assenyali que Catalunya està en xifres crítiques”, segons ha afirmat l’intendent de la Prefectura dels Mossos d’Esquadra, Toni Rodríguez, en una entrevista a SER Catalunya i amb dades a la mà. El que cal és insistir amb la pressió policial i amb els controls i la requisició d’armes blanques, sense perjudici de mesures socials que ajuden a blindar jóvens exposats a la captació per part de bandes violentes o a l’increment dels discursos violents i d’odi a les xarxes socials. L’educació, com en tants altres aspectes, hi pot jugar un paper important. Ara bé, quan els fets són evidents, com va passar en una discoteca de Roquetes, la legislació i la interpretació judicial també tenen un repte majúscul al davant: se fa difícil d’entendre que un home que tria el coll per a ferir un adolescent amb un ganivet, quede en llibertat, encara que siga amb càrrecs.
