El conseller de Política Lingüística de la Generalitat, F. Xavier Vila (Esplugues de Llobregat, 1966), ha presentat este dimecres davant alcaldes i regidors de les Terres de l’Ebre la guia per a elaborar plans locals d’impuls al català i el document incorpora 40 propostes per a l’acció. Moments abans de l’acte, ha atès el Setmanari l’Ebre per a analitzar el paper clau dels municipis en la promoció de la llengua i els principals reptes que afronta el català en l’actual context social.
Per què cal impulsar el català des dels municipis?
Perquè els ajuntaments tenen moltes competències que afecten directament la vida quotidiana de la ciutadania, des de les llars d’infants fins a les residències de gent gran, passant per les instal·lacions esportives, el comerç o la regulació de serveis. Si aquestes competències no s’exerceixen a favor del català, de fet s’estan exercint en contra. Per això és imprescindible que els ajuntaments assumeixin una “mirada lingüística”. Si contractes un socorrista que no entén el català, el que estàs fent és que estàs negant la possibilitat de comunicar-se en català en aquell entorn.
Quines de les 40 propostes considera més urgents o prioritàries per als municipis ebrencs?
La prioritat és aplicar aquesta mirada lingüística. Això es concreta, per exemple, en la incorporació de clàusules lingüístiques en la contractació pública. És important garantir que els professionals de serveis com les llars d’infants tinguin competència en català i actuïn com a referents lingüístics. Cada vegada arriben més infants amb una exposició elevada a les pantalles, cosa que pot afectar l’aprenentatge de la llengua. Per això, aquests espais educatius són clau per facilitar-ne l’adquisició, especialment per a famílies que no tenen el català com a primera llengua.
Els ajuntaments tenen prou recursos per a assumir este repte?
Algunes mesures són senzilles d’aplicar i no requereixen grans recursos, sinó incorporar criteris lingüístics en processos habituals, com ara les licitacions. D’altres sí que necessiten suport econòmic, i per això el Departament de Política Lingüística ha impulsat línies de subvencions. En un context d’arribada de població d’arreu del món, és essencial garantir l’accés a cursos de català. A més dels canals habituals, s’han habilitat ajuts perquè municipis petits puguin organitzar cursos propis. Amb només set alumnes es pot obrir un grup, i la Generalitat assumeix el cost del professorat i dels materials. Això permet que municipis amb poca densitat de població, fins i tot agrupant-se entre ells, puguin oferir formació i facilitar l’aprenentatge del català.
Hi ha prou professors per a cobrir la demanda de cursos de català?
Per als nivells inicials, com l’A1, no sempre cal la mateixa qualificació que per als nivells més avançats. Això permet incorporar persones amb experiència docent -com mestres en actiu o jubilats- que, amb el suport adequat, poden assumir aquests cursos. D’aquesta manera es pot respondre a l’alta demanda de nivells bàsics i, alhora, reservar el professorat més especialitzat per als nivells intermedis i superiors.
Les dades indiquen que el català com a llengua habitual exclusiva a la regió de l’Ebre ha baixat més de 18 punts en 20 anys. Com interpreta esta davallada?
Cal contextualitzar les dades. En el conjunt de Catalunya, cada any augmenta el nombre de persones que coneixen i utilitzen el català, però aquest creixement és inferior al de la població que s’hi incorpora. Això fa que, tot i créixer en termes absoluts, el pes relatiu de la llengua disminueixi. A les Terres de l’Ebre, a més, hi influeixen factors demogràfics com l’envelliment i la baixa natalitat, que han comportat fins i tot un descens de la població autòctona en els darrers anys. Tot i això, es manté un element rellevant que és que hi ha més persones que fan servir el català habitualment que no pas com a llengua inicial. Això indica que la llengua continua exercint una funció integradora. De fet, aquesta tendència és especialment clara entre els joves, on el percentatge d’ús habitual supera àmpliament el de llengua inicial. Això suggereix que el sistema educatiu i l’entorn social han contribuït a consolidar el català com a llengua comuna.
Així és com es pot gestionar l’impacte de la immigració?
Exactament. La llengua inicial és una realitat d’origen, però l’ús habitual es pot adquirir. L’objectiu és facilitar que les persones que arriben incorporin progressivament el català. Això requereix una bona oferta formativa, però també implicació social. L’aprenentatge no es limita a l’aula, es produeix en la vida quotidiana, en el comerç, a la feina o en les relacions socials. Històricament, el català ha estat una llengua capaç d’integrar nous parlants, i cal reforçar aquest model. Ara bé, també es detecta que una part de la població recent opta pel castellà, i per això és necessari intensificar els esforços perquè la integració continuï produint-se en català.
Hi ha una tendència generalitzada a canviar de llengua quan algú s’adreça en castellà. Com es pot revertir este hàbit?
L’ús d’una llengua és una interacció, qui aprèn ha de mostrar voluntat, i qui ja la sap ha d’acompanyar el procés. Poso un exemple que em va passar l’altre dia. Vaig anar a sopar i un cambrer argentí em pregunta, com es diu “buen provecho”, i li dic, “bon profit”. Aquell cambrer, després d’atendre’ns a nosaltres, va passar per la taula del costat i els va dir “bon profit”. Allò que acabava d’aprendre ho va començar a posar en pràctica. Això és aprendre la llengua. De forma espontània, de forma entre iguals.
Com valora l’impacte de les plataformes digitals i les xarxes socials en l’ús de la llengua?
Han suposat una transformació profunda dels hàbits comunicatius. Abans, la interacció lingüística començava en l’entorn familiar més immediat; avui, molts joves tenen accés a continguts globals des del primer moment del dia. Això té aspectes positius, com l’accés ampli a la informació, però també riscos, especialment si els referents lingüístics són majoritàriament externs. Per això, cal garantir una presència potent de continguts en català en l’entorn digital. Per sort, el català està creixent en l’espai digital i tenim iniciatives de suport a creadors de continguts que ja tenen èxit.
Quin paper pot jugar la intel·ligència artificial en la normalització del català?
La intel·ligència artificial és una nova revolució tecnològica, comparable a altres grans canvis històrics com l’escriptura, la impremta o els mitjans de comunicació. El català sovint ha tingut dificultats per incorporar-se a aquestes transformacions, però en aquest cas la situació és diferent perquè ha tingut presència des del primer moment. Això obre oportunitats importants. La intel·ligència artificial permet accedir a informació i interactuar directament en català, facilita l’aprenentatge i elimina la necessitat de recórrer a altres llengües per consultar continguts. A més, pot reduir els costos de traducció i ampliar la disponibilitat de serveis en català. Tot plegat fa que pugui esdevenir una eina molt favorable per a la llengua.
Com està posicionat el català en l’àmbit tecnològic?
Es podria situar en un nivell intermedi-alt en comparació amb altres llengües europees. Aquesta posició és fruit, en bona part, de l’aposta de la societat. Ara bé, encara es pot reforçar. Accions quotidianes com configurar els dispositius en català contribueixen a fer visible la llengua davant les empreses tecnològiques i a incentivar que hi incorporin més serveis en català.
Quina resposta espera rebre dels responsables municipals ebrencs?
En primer lloc, seria desitjable que els ajuntaments que encara no ho han fet s’adhereixin al Pacte Nacional per la Llengua, com a mostra de compromís col·lectiu per reforçar el valor simbòlic i instrumental del català. Ara bé, més enllà d’aquest gest, el més important és l’aplicació efectiva de mesures concretes de política lingüística. Això implica, per exemple, que cada ajuntament identifiqui clarament qui és el responsable de la gestió lingüística i que es creïn espais de coordinació, com ara taules o comissions de llengua, especialment en municipis petits o a escala comarcal. També és fonamental implicar el teixit local -entitats culturals, esportives i comercials- i elaborar plans d’impuls adaptats a cada realitat. Aquests plans han de partir d’una diagnosi pròpia: quina és la situació lingüística del municipi, quins reptes hi ha -com ara l’arribada de nova població- i quines accions cal desplegar. L’objectiu és convertir els municipis en espais lingüísticament acollidors, on es faciliti l’aprenentatge del català i es fomenti la seva adopció.
Les 40 propostes per a l’acció que presenta van adreçades tant a municipis grans com a menuts?
Sí. El document està pensat per ser flexible i adaptable. Cada ajuntament o consell comarcal pot seleccionar les mesures que s’ajustin millor a la seva realitat i elaborar un pla a mida. No totes les accions són aplicables a tots els municipis, però el model permet triar i prioritzar segons les necessitats. En el cas dels municipis petits, potser no és viable disposar d’una regidoria específica de llengua, però sí que és possible designar una persona responsable i establir mecanismes de gestió clars. L’important és saber a qui adreçar-se davant qualsevol qüestió lingüística i garantir una mínima estructura de coordinació. Des del Consorci per a la Normalització Lingüística i el Departament de Política Lingüística s’ofereix suport i assessorament per implementar aquestes mesures. El missatge és clar: qualsevol municipi pot avançar en l’impuls del català i compta amb eines i acompanyament per fer-ho.
