Massa sovint, quan sentim parlar de política, ho associem a crispació i confrontació, soroll mediàtic que ens allunya dels objectius reals i les necessitats de la gent. Per sort no sempre és igual, i suposo que en els pobles com el nostre és fàcil que la política et puga permetre conèixer gent i perquè no, establir vincles personals i amistats més enllà de colors polítics. Amb Ramon Pujol l’únic que no compartíem era color polític, però coincidíem pràcticament amb tota la resta. Visió de Poble, necessitats, prioritats… i sobretot en la manera de fer, entenent la política com un joc, discrepar, defensar posicionaments, personalment i en els Plens de l’EMD. Ramon tenia una forma de fer molt seua, insistent, a vegades amb aquell to irònic, fins i tot punxant, però sempre des del respecte cap a les persones i amb una lleialtat cap a la institució que representem que tothom hauríem de tindre com a exemple.
Amb el temps, vam anar forjant una relació personal més enllà del dia a dia de Jesús, Poble, partits i colors, fills, nets, darrerament, Izan era un dels protagonistes de les converses, sobretot l’afició compartida per la música i el saxofon. Converses que amb el temps van anar forjant una amistat basada en la confiança mútua, una amistat on cadascú jugàvem un paper, quan calia ens posàvem els vestits d’alcalde i regidor a l’oposició i quan calia ens el trèiem i parlàvem del món en general.
I és que la trajectòria política de Ramon ve de molt lluny, el 1992 va entrar a formar part del Consell de Barri, posteriorment al 1994 va formar part de la comissió gestora de l’EMD i després regidor del 1999–2003, 2003–2007, 2015–2019, 2019–2023 i 2023 fins avui que ens ha deixat. Vint anys al servei del Poble en diferents períodes des que es va constituir com a EMD. Amb ell he tingut la sort de poder coincidir quinze anys compartint plens i maldecaps, i m’han servit per a poder copsar l’estima que tenia al poble, nascut a Remolins però jesusenc fins al moll de l’os, actiu i participatiu, compromès amb Jesús i la seua gent. Membre de la comissió organitzadora de la Fira de l’Oli des de la seua creació, i els darrers anys membre actiu de la Banda de Música Manel Martines i Solà.
Personalment, vaig entrar en el món de la política municipal de la mà de Pere Panisello, a qui considero el meu pare polític, però amb els anys he anat coneixent gent als que per diferència d’edat considero «tiets» polítics i dels quals també he anat aprenent com funciona aquest món. Sortosament, molts encara vius i en actiu, alguns, per contra, ens van deixar massa prompte. Avui, Ramon, malauradament entres a formar part de la llista dels que ens han deixat: Jordi Brull, Albert Codorniu, Toni Sabaté i Manuel Esteban, com a regidors, i tants altres des de l’anonimat. Tots vatros ens heu deixat marcada una empremta del vostre tarannà a les persones que hem coincidit i compartit il·lusions i neguits lligats al nostre Poble.
En nom de totes les regidores i regidors, del personal de l’EMD, de la Comissió organitzadora de la Fira de l’Oli i de la Banda de Música Manel Martines i Solà, el nostre condol a la família i amistats, i a tots els qui heu tingut la sort de compartir amb ell algun moment.
I estem tots convençuts que entre nota i nota d’alguna peça tocada amb el saxo, allà on sigues, continuaràs treballant per Jesús. Una abraçada!
