Més de la mitat de la demanda d’electricitat de Catalunya durant el 2025 encara va ser coberta per les centrals nuclears d’Ascó I i II i Vandellòs II, tot i que els expira la llicència per a operar entre 2030 i 2035. En l’últim quinquenni, la cobertura de demanda elèctrica per part de la tecnologia nuclear no ha baixat del 50 %, segons les memòries d’ANAV en relació a la seua operació a Ascó i Vandellòs. En canvi, sí que ho va fer deu anys enrere, el 2015 (49,4 %).
En termes de producció elèctrica, el percentatge encara és més elevat. Segons un informe del Síndic de Greuges fet públic el febrer del 2026 al voltant dels plans municipals d’emergència nuclear, el pes de la producció d’energia nuclear ha anat augmentant lleugerament al llarg de la darrera dècada. De fet, no ha baixat del 55 % en els últims sis anys. El mateix informe ho atribuïx al “baix consum d’energia renovable a Catalunya (10 %), en comparació amb la mitjana estatal (22 %) i europea (23 %)”. Malgrat els objectius de transició energètica, que estan impulsant nous plans per a redoblar la implantació d’energies —com ara el Pla territorial sectorial per a la implantació de les energies renovables a Catalunya—, de moment no es pot concloure que la nuclear vaja a la baixa, ni que ho puga fer d’una forma substancial abans del 2035.
El factor de càrrega més alt, a ascó I
Les últimes memòries d’ANAV constaten que la dependència nuclear és molt menor en l’àmbit estatal. L’energia nuclear se va apropar el 2024 gairebé al 20 % de l’energia generada a Espanya, però el percentatge va baixar en més d’un punt el 2025, en un context de pujada del pes de l’energia solar o l’hidràulica. A Catalunya, només se va incrementar percentualment la producció hidràulica, en un marc en què ni l’energia solar ni l’eòlica arriben al 10 %. A Espanya, cadascuna d’estes dos fonts de generació, per separat, supera el 20 % de la producció.
A Catalunya, el sector nuclear té instal·lat el 26,1 % de la potència del parc elèctric, mentre que a l’Estat està potència instal·lada només arriba al 5,4 %. D’estes dades, amb una potència percentualment molt menor a la producció, s’inferix que el sector nuclear continua en una dinàmica d’utilització molt alta. Així ho reflectixen les xifres de factor de càrrega del 2025, és a dir, el grau d’utilització de la capacitat de la planta: Ascó I va arribar al 92,19 %, cosa que el convertix en el reactor amb el factor de càrrega més alt de totes les centrals espanyoles. Ascó II se va quedar en un 84,22 % i Vandellòs II, en un 81,02 %.
“A casa nostra ara no hi pot haver transició energètica sense l’energia provinent de les centrals nuclears i prescindir-ne anticipadament comportaria més costos energètics, una major exposició a la volatilitat internacional i un risc de pèrdua d’activitat productiva”, insistix la patronal Foment del Treball.
Certament, les xifres avalen la incapacitat actual de les renovables per a fer el relleu en breu. Les energies renovables van generar 6.940,68 gigawatts hora (GWh) a Catalunya el 2025, un 3,1 % menys que l’any anterior, segons recull un informe de l’Observatori de les Energies Renovables a Catalunya presentat dimarts passat. Amb el retrocés, la cobertura de la demanda energètica per part de les renovables també es va reduir fins al 15,3 %, en comparació al 16,2 % de l’any anterior. Estos nivells queden lluny de l’objectiu del 50 % de cobertura amb renovables fixat per a finals d’esta dècada en el document Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 del Govern. La reculada de les renovables s’explica per la pujada de la demanda elèctrica, la caiguda de la generació eòlica i un increment “limitat” de la nova capacitat renovable. L’observatori assegura que Catalunya té una cartera de projectes renovables “suficient” per a avançar cap als objectius del 2030, però que el ritme de tramitació continua sent la principal barrera per a materialitzar-ho
L’observatori identifica 231 projectes de parcs eòlics en tramitació, amb 8.181,96 MW de potència, a més de 1.107 projectes de parcs fotovoltaics sobre el terreny, amb 10.913,88 MW. Amb este potencial immediat, els reptes per a fer efectiva la transició energètica són, segons l’informe, la creació d’un sistema d’emmagatzematge d’electricitat, les connexions a la xarxa i la formació de professionals per a desplegar i mantinfre les noves infraestructures.
El paper determinant que encara mantenen les nuclears en la generació d’electricitat i el fet que el Consell de Seguretat Nuclear haja donat llum verda –el govern espanyol és qui té però l’última paraula- a una pròrroga de tres anys per a la central d’Almaraz, fa que el sector nuclear demane modificar el calendari de tancament pactat el 2019 i alllargar la vida de les plantes atòmiques. També ho ha reclamat l’alcalde d’Ascó, Miquel Ribes.
