Les Terres de l’Ebre consoliden un model turístic menys estacional, amb només 3 de cada 10 visitants concentrats durant els mesos de juliol i agost. La dada, que situa la desestacionalització turística de la regió en el 69,7 %, reflectix una distribució més equilibrada de l’afluència al llarg de l’any i contribuïx a una gestió més sostenible que millora tant l’experiència dels visitants com la qualitat de vida dels residents de les poblacions més turístiques.
El 2025, la destinació va rebre 800.773 turistes, segons les dades de la plataforma Intel·litur de l’Agència Catalana de Turisme, un 10,6 % menys que l’any anterior, quan se’n van comptabilitzar 895.831.
El retrocés arriba després d’un 2024 especialment positiu per a la marca turística Terres de l’Ebre i podria respondre a diversos factors, entre els quals una possible moderació de la demanda turística o una redistribució dels fluxos de visitants cap a altres destinacions. Les dades d’Intel·litur, basades en el seguiment de la mobilitat a través de dades de telefonia mòbil, oferixen informació sobre les persones que pernocten al territori almenys durant una nit i aporten una perspectiva diferent de les estadístiques tradicionals d’ocupació dels allotjaments.
Els registres obtinguts permeten conèixer el nombre de visitants dels principals municipis ebrencs al llarg de l’any, identificar els períodes de major i menor afluència i determinar-ne el lloc d’origen. No obstant això, cal interpretar estes xifres amb cautela, ja que es tracta d’una estadística experimental basada en les dades de posicionament dels telèfons mòbils. La metodologia considera com a turista cada dispositiu detectat en un municipi durant almenys una nit i que habitualment no es troba present a la zona. Això implica que una mateixa persona pot disposar de més d’un telèfon, mentre que no totes les persones en tenen o en porten un durant els seus desplaçaments.
Pel que fa a l’origen dels visitants, el lloc de residència s’establix a partir de l’adreça de facturació associada al dispositiu mòbil. Per este motiu, les dades d’Intel·litur són especialment útils per a identificar tendències i patrons de mobilitat, però cal evitar interpretar-les com un recompte absolut i exacte del nombre de turistes. El descens, per tant, no implica necessàriament una davallada equivalent de tota l’activitat turística a les Terres de l’Ebre. De fet, segons les dades d’afluència als allotjaments turístics de Catalunya publicades per la Direcció General de Turisme, els establiments de la regió van registrar 1.573.150 pernoctacions durant el 2025, una xifra que representa una variació interanual negativa de només l’1,02 %.
Segons les dades d’Intel·litur, els mesos de més afluència turística a la regió de l’Ebre van ser agost (136.971 visitants) i juliol (106.057), i els que menys, desembre (36.090) i febrer (39.322). Els municipis que van registrar més visites turístiques (amb una pernoctació com a mínim) van ser l’Ametlla de Mar (150.284 persones), la Ràpita (93.002), Tortosa (83.082), l’Ampolla (74.523), Alcanar (66.343), Deltebre (56.209) i Amposta (48.455). Pel que fa a la procedència segons el país de residència, les dades d’Intel·litur indiquen que el 56,2 % dels turistes que van fer estada a les Terres de l’Ebre eren catalans, el 26,6 % estrangers i el 17,2 %, de la resta de l’Estat espanyol.
