Comença un nou curs i, amb ell, una nova oportunitat per continuar fent gran Tortosa. Però fer gran una ciutat no és només construir, inaugurar o projectar. També és tenir cura del que ja tenim, posar en valor els equipaments que presten un servei a la ciutadania i, sobretot, no deixar ningú enrere.
D’entrada, i amb sinceritat, volem felicitar l’actual govern per la tasca que ha estat fent. No coincidim en tot, evidentment, i hi ha qüestions amb les quals no estaríem massa d’acord. Però també és just reconèixer allò que s’ha fet bé.
En aquest sentit, cal destacar especialment la gestió de les llars d’infants, que considerem brillant, ràpida, eficaç i, sobretot, poc onerosa per a les arques municipals.
Tortosa mereixia unes llars d’infants públiques. I encara més si tenim en compte que la nostra ciutat va ser pionera en aquest àmbit a nivell nacional. Als anys setanta ja disposava d’una primera llar d’infants, promoguda per les Damas de la Cruz Roja per donar assistència a les mares que començaven a incorporar-se al món del treball regulat.
També cal destacar el treball que s’està fent en l’àmbit de les muralles i la promoció turística de la ciutat històrica, així com l’empenta que sembla estar prenent el projecte de les instal·lacions hospitalàries.
Tot això és positiu i cal reconèixer-ho.
Però governar també significa afrontar allò que no funciona.
I és aquí on creiem que cal recordar que, si bé és important “no perdre el temps en debats estèrils ni governar pensant en les properes eleccions, sinó pensant en Tortosa” (tal com llegíem al setmanari la passada setmana en paraules d’un destacat dirigent), també ho és escoltar les reivindicacions que, durant anys, han fet ciutadans i entitats.
Per això aprofitem l’avinentesa per a posar sobre la taula algunes mancances que ja venen de lluny i que han estat arrossegades per diferents governs.
Una d’elles té un nom molt concret: l’antic Banc d’Espanya.
Un edifici declarat BCIL (Bé Cultural d’Interès Local), situat estratègicament al centre de la ciutat i que, massa sovint, ha estat el gran oblidat d’un govern darrere l’altre.
I d’aquest tema en parlo amb coneixement de causa.
Fa divuit anys que assisteixo als cursos de la UNED en la seva vessant de Sénior. Divuit anys participant en una activitat que ofereix cursos sobre múltiples àmbits d’interès, impartits per magnífics professionals i que, any rere any, ha anat incrementant la seva demanda.
Tant és així que el darrer curs érem més de vuitanta, els assistents.
I no estem parlant només d’una activitat local. Amb el temps, la UNED ha anat ampliant la seva presència territorial, amb extensions a Amposta i a l’Hospitalet de l’Infant.
Però avui volem parlar de Tortosa.
De l’edifici on té la seva seu aquesta Universitat, pionera a la ciutat i que, des dels anys setanta, ha contribuït a formar centenars de titulats. Persones que, en molts casos, probablement no haurien pogut obtenir aquesta formació si haguessin hagut de desplaçar-se fora de la ciutat.
Aquesta és la seva funció social.
I aquesta és també la seva aportació a Tortosa i al conjunt del territori.
Una aportació que, sens dubte, reforça la nostra capitalitat.
I tot això passa dins d’un edifici que continua estant massa ignorat i poc valorat.
Des del curs 2017–2018 venim reivindicant una cosa tan bàsica com és garantir una bona accessibilitat al centre.
No demanem cap luxe.
L’edifici va ser dissenyat per a una funció molt diferent de la que desenvolupa actualment. Per tant, sembla de sentit comú que necessiti les adaptacions necessàries per a poder complir, adequadament, la seva funció actual i, per què no, poder acollir-ne de noves en el futur.
Entre aquestes adaptacions n’hi havia una especialment evident: un ascensor que permetés accedir a les plantes superiors.
Sobretot quan parlem d’un centre que acull, en bona part, persones d’edat avançada.
Fa anys que ho reclamem.
Tenim una col·lecció d’escrits i reivindicacions adreçats tant a la direcció com als diferents governs que han anat passant.
I finalment, després de molts anys i d’innombrables discussions sobre el “com” i l’“a on”, fa més de dos anys es van iniciar les obres.
Les obres es van acabar fa gairebé un any.
I aquí arriba el més difícil d’entendre.
Ara resulta que l’edifici no disposa de prou potència elèctrica per a fer funcionar l’ascensor.
Sembla gairebé una broma.
Em recorda aquella coneguda anècdota de Mataró amb els “capgrossos”.
Però no és una broma per a les persones que cada dia han de pujar escales per accedir a les plantes superiors.
I després de mesos, el problema continua sense estar resolt.
Per tant, comença un nou curs i, una vegada més, no tindrem ascensor.
I el que és encara més preocupant: tampoc sabem quan el tindrem.
Això és només una mostra de la manca d’atenció que ha patit durant anys una edificació tan noble, útil i estratègica com és l’antic Banc d’Espanya de Tortosa.
No es tracta només d’un edifici.
Parlem de patrimoni. Parlem d’educació. Parlem de cultura. Parlem de persones. I parlem també de capitalitat.
Per això, benvolguts governants, aquí teniu una bona oportunitat.
Una oportunitat per demostrar capacitat de gestió, però també sensibilitat i compromís amb tots els col·lectius que formen part de la nostra ciutat.
Perquè fer gran Tortosa no és només pensar en grans projectes.
També és solucionar els petits —i no tan petits— problemes que afecten cada dia els seus ciutadans.
I, sobretot, fer-ho amb tothom.
