La humanitat es troba en un moment molt crític que amenaça la seva supervivència i la del planeta. Això és degut al fet de seguir cegament les forces del mercat alimentades per una competitivitat extrema i per la cobdícia d’una elit que només té en compte enriquir-se cada cop més i no és conscient de la misèria que pateixen les dues terceres parts de la població mundial. Els països més desenvolupats procuren aconseguir un sempre creixent percentatge de creixement de les seves economies per a fer-se, així, més rics, de manera que el malbaratament dels recursos es considera una cosa natural i necessària per a disfrutar de nivells més elevats de vida.
Els “homes dels diners”, davant d’aquesta situació insostenible, es reuneixen per a trobar maneres de continuar amb la mateixa bogeria i evitar el col·lapse d’un sistema econòmic a punt de petar. Com sempre, els països pobres són els que més pateixen les conseqüències d’aquest desastre i la tensió i el descontentament va en augment. No pot ser que uns pocs milers de famílies, companyies i institucions posseeixin el 80 % de la riquesa del món i la gestionen, amb cobdícia, per a ells mateixos. Hem d’exigir als multimilionaris que cedeixin una part de la seva riquesa acumulada a la societat en comptes de mirar les maneres de pagar menys impostos i evadir els seus capitals als paradisos fiscals, no poden seguir actuant en contra del Bé Comú.
Si no actuem ja i parem aquesta “bola de neu” que cada vegada es fa més gran, ens autodestruirem. No podem mantenir un model econòmic basat en augmentar els beneficis cada any i sobreexplotar el planeta indefinidament ja que els recursos són limitats, el planeta no és infinit. Això és totalment incompatible amb assegurar un planeta habitable per a les generacions futures i és urgent que les estructures econòmiques deixen de beneficiar els més poderosos i tinguin com a objectiu el benestar comú, afavorint el creixement dels països més necessitats i reduint el consumisme i l’ús dels recursos per part dels països més desenvolupats. En l’última reunió de l’Organització Mundial del Comerç, OMC, les grans potències varen bloquetjar acabar amb els subsidis que concedeixen als seus agricultors, la qual cosa impedeix que els petits agricultors dels països pobres puguin competir en igualtat de condicions. De res van servir les queixes dels països del tercer món.
És possible canviar el sistema econòmic, com ho demostra el fet que a moltes facultats d’economia s’estan investigant i desenvolupant nous models econòmics basats en un consum sostenible: economies Circular, del Bé Comú, del Decreixement, Ecològica, Solidària, Participativa…
Tothom té dret a cobrir les necessitats bàsiques de la vida: aliments, habitatge, sanitat i educació, i aquestes economies alternatives prioritzen el benestar de totes les persones per damunt dels beneficis econòmics d’uns quants. En definitiva, es tracta de frenar el creixement econòmic sense fi per tal de viure d’una manera més senzilla sense tant de consumisme i malbaratament i sense contaminar.
