Els aiguats a les Terres de l’Ebre han dixat de ser fenòmens extraordinaris. Des del temporal de 2018, almenys sis episodis més han provocat barrancades i inundacions a l’Ebre, sobretot en les poblacions de l’interior del Montsià. Gairebé cada any, les fortes precipitacions han malmès carreteres, camins, habitatges, edificis públics, infraestructures, polígons industrials i explotacions agràries, i els ajuntaments ja han aixecat la veu per a demanar solucions estructurals per a una situació que s’ha convertit en habitual al sud del país.
“Si ens limitem a reparar les infraestructures actuals, els diners i les inversions també acabaran marxant barranc avall”, manté, resignat, l’alcalde de Santa Bàrbara, Lluís Gimeno. Demana que “les solucions que no siguen només pedaços” i se centren “en la prevenció i la protecció” davant nous episodis. El Govern de la Generalitat ja ha anunciat que activarà una partida de vint milions d’euros per a reparar els desperfectes de l’últim temporal. Els ajuntaments lamenten que la majoria d’ajuts solen centrar-se a rehabilitar i construir de nou les infraestructures malmeses, però no cobrixen la seua millora i l’adaptació al canvi climàtic i a nous episodis de temporal.
A Ulldecona, la Generalitat ha executat, en l’últim any, una obra d’emergència de 2,6 milions d’euros per a restaurar els danys de la tempesta Alice del 12 d’octubre de 2025. Algunes de les intervencions s’han tornat a malmetre amb els aiguats de la passada setmana, especialment a les Ventalles i a la zona de la Foia, on hi ha hagut afectacions en habitatges, granges amb animals i camins impracticables ja en plena campanya del cítric i l’oliva.
En els últims anys, Alcanar ha sigut una de les poblacions més afectades pels temporals, especialment amb les pluges torrencials de 2021 i 2023, que van obligar a replantejar la situació urbanística. Ara mateix, l’Ajuntament treballa per a accelerar l’adquisició de deu habitatges del barranc del Llop per a enderrocar-los i millorar la capacitat de desguàs del barranc. I el consistori estudia intervencions en altres barrancs per a previndre noves inundacions. L’alcalde, Marc Chavalera, reconeix que, de vegades, “ha calgut enfrontar-se a Generalitat i l’Estat per a defensar els interessos del poble i perquè els ajuts se facen d’acord amb les necessitats de la població”. “No pot ser que els ajuts no contemplen canviar l’asfalt d’un camí per formigó, o no es puguen finançar millores per a evitar que els aiguats afecten els accessos a habitatges, finques, i explotacions agràries”, explica.
Per això, l’alcalde de Santa Bàrbara reclama que “els pressupostos de totes les administracions han de poder donar resposta al canvi climàtic”. “No hem de fer polítiques reactives, sinó que hem d’anar adaptant totes les instal·lacions a les noves circumstàncies, hi haja o no situacions d’emergència. Cada any s’han de fer inversions per a adequar camins, carrers, polígons i fer que els episodis tinguen el menys efecte possible. Si no, s’acaben tirant els diners”, argumenta Lluís Gimeno.
Temps i diners
Els ajuntaments reclamen celeritat i inversions després de les emergències. “És un autèntic calvari, no han arribat els recursos d’un temporal i ja has de demanar els del següent”, lamenta Lluís Gimeno. A Godall encara no han rebut els ajuts pels danys provocats durant la tempesta Alice de l’any passat. “Els propietaris encara no han pogut disposar de les ajudes pels danys anteriors i ja han d’afrontar noves despeses”, assegura l’alcalde, Alexis Albiol.
En el cas dels ajuntaments, les actuacions ràpides a la via pública o a la xarxa de camins municipals, per a garantir l’arribada de pagesos i ramaders a les explotacions, s’han d’assumir amb fons propis,i esperar després que altres administracions
—com la Generalitat o la Diputació— òbriguen línies d’ajudes específiques. L’alcaldessa d’Ulldecona, Núria Ventura, assegura que “en els últims anys, la resposta de la Generalitat ha anat millorant i sent més ràpida, amb actuacions directes que es poden fer ràpid”, però, a la vegada, reconeix que “les inversions municipals difícilment se cobrixen del tot amb els ajuts, i és una asfíxia econòmica” per als Ajuntaments.
Les subvencions, a més, solen suposar una càrrega de burocràcia important per als ajuntaments. “Ens col·lapsa els serveis tècnics. Hem d’omplir molta paperassa en la quantificació dels danys i en tota la justificació. Tenim el personal que tenim i hem de donar resposta a una emergència”, explica l’alcalde de Santa Bàrbara.
Nous protocols d’emergència
Arran dels episodis d’aiguats i les barrancades, els ajuntaments han aprovat i actualitzat els seus documents únics de protecció civil municipal (DUPROCIM). El document recull tots els plans de protecció de la població del municipi, amb diferents procediments d’actuació i resposta davant situacions d’emergència, que inclouen també la participació de cossos d’emergència i de voluntaris.
Amb l’actuació preventiva que es recull al document, a Ulldecona es va poder habilitar el passat divendres —2 d’octubre— el pavelló municipal davant les previsions de temporal i la possibilitat que s’hi acollissen les persones desallotjades pels aiguats. A Santa Bàrbara, van examinar les infraestructures de drenatge en diferents carrers i barrancs i van poder retirar vehicles de les zones on se preveien més afectacions. A Alcanar, se preveu —entre altres accions— l’habilitació dels centres educatius com a llocs d’acollida i confinament per als alumnes mentres duren els episodis d’emergència. “És un document que ara ha d’estar a l’ordre del dia, que actualitzem i aprenem de cada situació”, manté l’alcalde d’Alcanar, Marc Chavalera.
Tot i això, des dels municipis lamenten que, a pesar d’haver fet inversions importants i d’haver actualitzat els plans d’emergències, hi ha serveis que dixen de funcionar durant els episodis de fort temporal. Durant el temporal del 2 d’octubre hi va haver talls en el subministrament elèctric que van dixar milers d’abonats sense servei en poblacions com Tortosa, Roquetes, Ulldecona, Aldover o l’Ametlla de Mar. Però la situació va ser especialment crítica a Godall, on el tall de llum se va allargar durant gairebé quaranta hores fins a l’arribada de grups electrògens per a restablir el servei. “Ha tingut conseqüències importants tant per als veïns com per a les empreses i comerços del municipi”, reprova l’alcalde.
En el cas d’Ulldecona, la falta de cobertura mòbil durant els últims aiguats va dificultar la coordinació de l’emergència. “En moments, el contacte amb la població l’havíem de fer porta a porta, en un municipi amb sis nuclis de població”, retrau l’alcaldessa, Núria Ventura. Tot i que la Generalitat va traslladar al municipi la unitat mòbil per a restablir la cobertura, esta no va ser suficient per a tot el municipi. “És un servei fonamental per a mantindre informada la població sobre la situació d’emergència. No pot ser que hi haja gent incomunicada en una situació de perill”, argumenta Núria Ventura.
