Els Regants de la Dreta de l’Ebre reclamen a l’Administració que promoga una solució consensuada per a evitar l’impacte recurrent de les avingudes del barranc de la Galera, quan plou molt, sobre la carretera C-12, el canal de reg de la Dreta i la via de servei de la Diputació, disposats en paral·lel entre ells i en perpendicular en relació al barranc.
Quantifiquen que s’ha d’aplicar una fórmula que permeta absorbir durant cinc o sis hores avingudes de fins a 800 metres cúbics per segon. Fonts oficials de la Comunitat de Regants constaten que els desguassos sota les tres infraestructures són “insuficients”, precisament de forma especial els que hi ha baix de la plataforma del canal, que expliquen que són “uns ulls de maçoneria molt justos”, que es van construir abans del revestiment del canal (1970). La carretera de servei també té “un arc molt just” per baix i els desguassos més recents corresponen al pas inferior del barranc per la C-12, on se van habilitar nous calaixos que també s’han evidenciat insuficients en els últims aiguats. Al final, la barrancada, carregada de restes vegetals, topa sobretot amb el canal i sobreïx per damunt de la carretera, que s’ha de tallar al trànsit, de vegades durant dies i setmanes, per les greus afectacions.
Els regants exigixen un projecte específic per a una solució conjunta per a les tres infraestructures, de consens entre Carreteres de la Generalitat, l’Agència Catalana de l’Aigua, la Diputació i els mateixos regants, que consideren que els costos de la inversió també haurien de ser a repartir.
Risc de col·lapse
“És una obra faraònica però d’interès general, si col·lapsa el canal en època de reg seria caòtic”, manifesta el president de la Comunitat, Antoni Almudever. Per això el canal de la Dreta no va mai buit. “Anem amb el canal almenys mig ple, amb pes, perquè no se l’emporte”, corrobora.
L’ACA ha adjudicat un estudi d’alternatives per a modelitzar el barranc i decidir quina solució donar a este tram final, abans de desembocar a l’Ebre. La nova estructura conjunta per a les dos carreteres i el canal hauria de tindre “molta més capacitat i tindre en compte els períodes de retorn actualitzats”, reclamen des de la Comunitat, que descarta fer passar el canal per baix del barranc, com
s’ha arribat a plantejar, a manera de sifó, perquè creuen que el canal ha d’anar a cel obert i s’ha d’aplicar la mateixa solució a les tres infraestructures. Quantifiquen que serien necessaris fins a 10 metres d’amplada per cada calaix que s’instal·le per a garantir la capacitat de desguàs.
